Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimarts, 14 de març de 2017

20. Si us tinc a vós, res no desitjo a la terra (salm 73-72, 25)

En la tasca de la formació religiosa, actualment, sembla que s’opta preferentment per la transmissió de continguts: que els nens, a la catequesi, sàpiguen força coses sobre Déu, sobre l’Església i, en especial, sobre Jesús: la vida, la doctrina, els miracles, la passió, la Pasqua. El mateix passa en la catequesi d’adults, en seminaris i trobades de formació i també en els estudis “extra” de clergues i religiosos que dediquen un temps a la consecució d’una llicenciatura o d’un doctorat. ¿No pateix d’això també la formació dels seminaristes? A vegades, fins i tot en les homilies, s’observa aquesta tendència, encara que no sempre.
      És l’intent d’anar a Déu i de conduir-hi els altres per la via de la raó. Em pregunto si és el camí adequat i també si no hi ha el perill que ens porti al dogmatisme; potser i tot, al racionalisme. I recordo que Sant Joan de la Creu insisteix una i altra vegada que, per arribar a la perfecció i a la unió amb Déu, hem de fer callar els sentits, la memòria amb la seva  imaginació, i també la ment amb els seus pensaments. En comptes de l’esforç de la ment i de la memòria ens proposa la via de la contemplació, que consisteix en emparar-nos en la tenebra de la fe, tot acontentant-nos d’una advertència amorosa i assossegada en Déu, sense que vulguem saber res de lo humà ni de lo diví.
      Allò que sí és cert, és que  els  Pares de l’Església, sense negligir la transmissió del misteris de la fe (diríem els continguts) fan gala d’una literatura vivencial, d’aproximació personal, d’encontre vehement, d’enamorament entusiasta: Per als Pares, la conversió no és la descoberta d’una teoria convincent  o d’una doctrina ben lligada i estèticament atractiva, sinó un tu a tu amb el qui és la veritat, la bellesa, l’amor.  
      Anem ara a la Bíblia. Sabem perfectament  que no és una teoria ni una doctrina sobre Déu. És una història, una història d’amor entre Déu i el seu poble, entre Déu i cada ésser humà. El Salmista ho ha entès perfectament. En tindrem prou amb el darrer verset del salm 73 (72) i ens estalviarem així de citar tota la Bíblia de cap a cap: [Per a mi es bo d’estar prop de Déu, de buscar en el Senyor el meu refugi, i de contar les vostres gestes a les places de la vila de Sió]. Una frase que conté tant la realització personal en l’encontre amb Déu, com la missió a favor dels altres, que també són convidats a fer l’experiència del mateix encontre.



Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada