Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 26 de desembre del 2016

7. Un sistema giratori.

           La terra gira al voltant del sol i no ho sap. Els homes que habiten la terra tampoc no ho sabien fins fa poc. La causa d’aquest moviment no ve de la terra sinó del sol per raó de la llei de gravetat, i el beneficiari de la rotació no és el sol, que per a res no necessita la terra, sinó la terra, que viu i es nodreix de la presència i dels efluvis solars. Ara, en astronomia, aquest fet ja és evident.
            L’home, ens espiritual a més a més de material, ha especulat sempre sobre la seva situació real respecte de Déu. Ha raonat, en totes les cultures, sobre un Ésser transcendent, allà; y sobre ell mateix, ací. Però, a diferència  dels grans astrònoms, ha rebutjat o no ha sabut emprar acuradament la ciència empírica –l’experimentació, l’experiència- per tal d’esbrinar la seva situació respecte de Déu. A la pràctica i de manera inconscient, molts homes encara viuen en el mite segons el qual tot gira entorn d’ells.  Déu inclòs.
            L’excepció universal n’és la Bíblia: narració interpretativa i vivencial de la presència i de l’actuació de Déu en el procés històric humà. Després han vingut els seus lectors i comentaristes que, sovint, no han sabut veure el moll de l’os i el fil conductor i s’han enfilat per viaranys d’interpretació dialèctica i, potser, racionalista, que han conduït a pràctiques moralistes i a mentalitats radicalitzades, mancades de llibertat.
            Els místics, des dels Pares més antics fins avui, han mantingut ferma la visió copernicana de la relació entre l’home i Déu. Així, llegim en S. Irineu: Al principi, si Déu va modelar l’home, no fou pas perquè el necessités; va fer-ho per posseir algú a qui concedir els seus beneficis. [...] Déu no necessita res; l’home, en canvi, necessita la unió amb Déu. [...] La glòria de l’home consisteix a romandre i perseverar en el servei de Déu.

            Per als místics tot l’afer humà consisteix a romandre en l’òrbita de Déu pel lligam de la fe, i a girar al seu entorn per la força de gravetat, que és l’amor. Amor que és el servei que Ell espera de nosaltres: És amor el que vull, i no holocaustos ni sacrificis. S. Joan de la Creu ens ensenya a viure davant Déu con advertencia amorosa. Advertència amorosa que, se suposa, no és un acte, sinó una actitud, un estil ontològic de viure.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada