Napoleó, Hitler, Stalin, Castro...Han estat líders històrics. Tots ells
han arruïnat els països respectius i han propiciat la divisió i l’odi entre
partidaris i detractors. Són pàgines negres de la història. Tot i això, els pobles segueixen reclamant líders i
les persones individuals també els desitgen: algú que passi al davant, que
infongui confiança, que sigui model, que asseguri el benestar present i futur.
El ramat vol un pastor. Què passa, doncs? Com s’explica l’estrepitós fracàs
dels líders?
¿Per què no anem al
llibre d’Isaïes (11.1 – 10) ? El líder que Déu havia promès seria així:
<<L’Esperit del Senyor hi reposarà: esperit de saviesa i d’enteniment,
esperit de consell i de valentia, esperit de coneixement i de pietat (...).No
judicarà per les aparences ni decidirà pel que senti dir; farà justícia als
desvalguts, sentenciarà amb raó a favor dels pobres del país. S’armarà de
justícia la cintura, se cenyirà de lleialtat>>. ¿Veuran mai els segles un
líder com l’anunciat per Isaïes?. El veuran. Es dirà Jesús de Natzaret.
Un dia, a la sinagoga
del mateix Natzaret, Jesús va llegir en públic un fragment molt semblant del
mateix profeta i afegí: <<Avui s’han complert entre vosaltres aquestes
paraules de l’Escriptura>>. I en una altra ocasió va afirmar: <<El
Fill de l’home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir>>. San Pau, pel seu compte, escriu:
<<Accepteu-vos els uns als altres com el Crist us ha acceptat (...) Vull
dir que Crist es posà al servei del poble jueu>>. ¿Quin altre líder coneixeu que –de fet- hagi vingut a servir, a posar-se
desinteressadament al servei, a fer justícia amb saviesa i amb imparcialitat
total?¿ Per què no el prenem ja, en el fons del cor, com l’únic líder en qui
creure i esperar?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada