Simbòlicament, la muntanya del Senyor és el lloc d’encontre dels fills
amb el Pare, de la humanitat amb Déu. ¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar-se al recinte sagrat? Llavors, no tothom serà digne de pujar a
la muntanya del Senyor, d’accedir a l‘encontre de la glòria. Molts, però, ja hi
han arribat: <<Una multitud tan gran que ningú no hauria poguda
comptar>>. ¿Qui són aquells benaurats? - <<El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa, que no
confia en els deus falsos>>.
El cor sincer és
aquell que no té intencions torçudes, aquell que s’embolcalla en la veritat, i
que, per damunt de qualsevol interès personal, fa que prevalgui sempre l’honor
i la glòria de Déu, el triomf de la veritat, de la justícia i del bé, així com
el benefici a favor dels germans. El cor sincer és un món interior equilibrat
que exerceix vigilància amorosa sobre la imaginació, els sentits i els
sentiments, perquè tot es dirigeixi a la meta final.
Així com el cor sincer es refereix
al món interior de la persona (pensaments, intencions, desigs), les mans sense
culpa, signifiquen les obres que neixen d’aquell cor sincer: el despreniment,
per la pobresa d’esperit; la humilitat, per la valoració autèntica de si mateix;
l’esforç sense treva, per ser just; la compassió envers tot error i tot
sofriment; per la diligència a mantenir el cor lliure de tota afecció
desordenada; per l’opció activa a favor
de la pau. Menció especial mereix la disposició amorosa a patir persecució per
causa de Jesús: <<Feliços
vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escaparan contra
vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra
recompensa és gran en el cel>>. És
aquest el nostre camí per arribar a formar part d’aquella multitud incomptable
de la visió de Sant Joan.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada