La vida és la meravella que portem. És el misteri que som. El do que
ens hem trobat, que hem rebut de fora, d’algú que té vida, del Déu viu. Una
vida que no és uniforme, sinó diversa: des de la unicel·lular, fins a la més
complexa, acabant en la vida intel·ligent. En molts nivells de vida observem un procés gradual i
ens adonem que, per accedir a un nivell superior, s’ha de perdre, per la mort,
el nivell inferior: l’adolescència suposa la mort de la infantesa, com aquesta
sucumbeix a l’aparició de l’edat adulta.
Per això la nostra fe
inclou, després de la mort, l’aparició d’una nova vida. Aquest pas suposa un
salt molt més espectacular, que passa de la mort en el cos, a la vida en
l’esperit: El cos (de terra) torna a la terra i l’esperit, a la font del seu
origen: Déu. Sant Pau ho explica així: <<Encara que el cos hagi de morir
per culpa del pecat, com que sou justos, l’Esperit és la vostra vida>>.
Llegim a Ezequiel:<<Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida (...)
Llavors, poble meu, sabreu que jo sóc el Senyor>>.
En el cas de Llàtzer,
Jesús fa servir l’ocasió per ensenyar, amb la resurrecció corporal de Llàtzer
mort, la realitat transcendent de la vida eterna en l’esperit. Diu:<<Jo
sóc la resurrecció i la vida. Els
qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en
mi, no moriran mai més>>. La condició és creure en Jesús i viure en ell,
això és, units a ell per la fe i amb l’afecte de la voluntat, per pròpia
decisió, i viure com ell en la pràctica del bé; val a dir: en el reconeixement
de Déu Pare i posats al servei dels germans. Com Marta: << Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que
havia de venir al món>>. I viure en conseqüència.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada