Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

diumenge, 15 de febrer del 2015

El setè dia (Durant l’any – 9)

            El sentit bíblic profund del repòs setmanal (el setè dia) té per objecte enaltir i celebrar la glòria de Déu. Llegim al Deuteronomi: <<Guarda el repòs sagrat del dissabte, com t’ha manat el Senyor, el teu Déu. (...) El dia setè és dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu>>. Bé es mereix el Déu Creador  i Alliberador del poble escollit que aquest dediqui el setè dia al reconeixement, a la lloança, a l ‘adoració i al agraïment, perquè, com diu el salm: <<Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’he tret de la terra d’Egipte>>.
            Per la seva part, el poble té dret no solament a  trencar el ritme feixuc del treball i de els maldecaps dels sis dies, sinó també a recordar i assaborir la llibertat personal i social que li ha estat donada. Diu el mateix Deuteronomi: <<Recorda’t que havies estat esclau en el país d’Egipte, i el Senyor, el teu Déu, te’n va treure amb mà forta i amb braç poderós>>. El setè dia, si ho sabem fer, es pot convertir en el temps propici per recordar que som lliures, que hem estat alliberats amb la llibertat de fills de Déu. Sant Pau diu als cristians de Corint: <<Al principi Déu ordenà que la llum resplendís d’enmig de la foscor, i ara és ell qui ha resplendit ens els nostres cors perquè irradiem el coneixement de la seva glòria, reflectida en Crist >>.
            Per a nosaltres, hereus de la resurrecció de Crist, el setè dia és el diumenge, perquè aquell dia ressuscità el Senyor. El diumenge significa dia del Senyor ( del llatí Dominus = Senyor, i dies = dia; Dies Domini = dia del Senyor). Si ho entenem com cal, no viurem el diumenge com un precepte moral estricte i constrenyent, sinó com la celebració joiosa i agraïda de la nostra llibertat de fills de Déu: <<El repòs del dissabte ha estat fet per a l’home, no l’home per al repòs del dissabte>>. Com un  dia dedicat al goig en companyia de la família i dels amics que fem junts camí cap a la llibertat absoluta i vers el goig final. Per contra, en una societat laicista, com la que ens toca viure, sovint, veiem que setè dia es converteix en un espai propici per a noves servituds que cadascú es va creant o que ens venen imposades per una societat interessada i egoista.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada