Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

diumenge, 15 de febrer del 2015

Començar de nou (Quaresma – 1)

            La Quaresma, per als cristians, és una bona oportunitat per a parar-nos a pensar i a avaluar serenament la nostra trajectòria vital. Fins i tot ens seria donat, si calgués, poder tornar a començar de nou. De fet, en la història de la salvació hi trobem al passatge de Noè i el diluvi, un nou començament, no tan sols de l’estil de vida personal de la gent, sinó també de l’inici d’una humanitat nova: els supervivents del diluvi. Llegim al Gènesi: <<Déu digué a Noè i als seus fills: “Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva. La vida no serà mai més exterminada per l’aigua del diluvi>>. Aquella era la promesa de Déu. A canvi, Noè i els  seus fills, hauran d’implantar a la terra un servei de fidelitat a Déu, reconeixent-lo com l’únic Déu, adorant-lo i servint-lo en el compliment de la seva voluntat.
            El nou poble, descendent de Noè, serà fidel majoritàriament a l’aliança i maldarà per tal de conèixer la voluntat de Déu, i poder-la complir fidelment. Diu el salmista: <<Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me, perquè vós sou el Déu que em salveu>>. Som nosaltres ara els receptors de l’aliança  feta a Noè, i ens cal esbrinar si hi som fidels. Segur que ens  haurem d’unir al salmista per demanar que ens encamini en la seva veritat i ens instrueixi.
            També Jesús va viure el començament d’una nova vida: <<L’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies, temptat per Satanàs. (...) Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu>>. A aquesta Bona Nova ens  hem adherit nosaltres pel Baptisme, que ens obliga a una submissió a Déu i a una fidelitat que hem de revisar i renovar especialment en aquest temps de Quaresma. El Baptisme ens remet al gran començament de la humanitat després del diluvi. Diu Sant Pere: <<L’aigua (del diluvi) prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu un consciència bona gràcies a la Resurrecció de Jesucrist>>. Aquesta és la nostra  novetat i el nostre repte.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada