Ens importa molt saber qui són
aquests altres, perquè entren de ple a la resposta a la pregunta principal:
<< ¿Mestre, què he de fer per a tenir l’herència de la vida eterna?>>
A la llei hi llegim: <<Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb
tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres
com a tu mateix>>. Llavors, resta
clar que, per a tenir la vida eterna , ens calen dues coses ben concretes: estimar Déu i estimar els
altres.
Sembla que tenim clara
la primera qüestió (estimar Déu). Al menys, així es dedueix de la postura de
l’interlocutor de Jesús a l’Evangeli d’avui, que pregunta només: <<¿Qui
són aquests altres?>>. Potser és algú <<que caigué en mans de
lladres que el despullaren,
l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort>>. Ara tenim entre
nosaltres molts depredadors i molt poderosos. És una de les raons perquè sigui
més fàcil trobar i reconèixer els altres que hem d’estimar, perquè arreu hi ha
molta gent tirada al carrer, mig morta de fam, de vergonya o de por, mentre
acaba de passar de llarg per l’altra banda una recula de persones (també
sacerdots i levites), que van de dret als seus afers.
Reconèixer l’altre que hem d’estimar
significa implicar-se seriosament en la seva salvació de la situació on es
troba: <<Un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el
veié, se’n compadí,, s’hi acostà, li
embenà les ferides, després d’amorosir-les
amb oli i amb vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l ‘hostal i se n’ocupà>>. Ni ha dels nostres que van a resseguir els
camins per ocupar-se dels malferits que hi jeuen abandonats i mig morts. Ells
no es conformen a trobar l’altre, sinó que el cerquen.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada