Jesús es manifestà sempre sensible i atent a la necessitat dels altres:
<< Un dia Jesús parlava del Regne de Déu a la gent i curava els qui en
tenien necessitat>>. Mantenir la vida, mitjançant l’alimentació, apareix
com la primera de les necessitats. A l’Evangeli d’avui, els cinc pans i dos
peixos de què disposaven Jesús i els apòstols, eren insuficients per a
<<tota aquella gentada. Tots plegats eren uns cinc mil homes>>.
Però es trobava davant d’una greu
necessitat, i la volgué atendre. Ho podia fer, perquè ell és la vida i té a mà
el manteniment de la vida. I ho feu com ho narra l’Evangeli.
L’home té una altra
vida a mantenir: la seva vida interior, espiritual En l’absència física de
Jesús la nostra vida interior cor un gran risc. Molta gent –potser tots
nosaltres- no sabem, no volem alimentar-la, o no ens adonem d’aquella
necessitat. Davant la situació, Jesús, que ha d’anar-se’n al Pare, decideix
quedar-se místicament -misteriosament-
per tal d’alimentar la vida espiritual dels homes de tots els segles.
I ho fa amb els signes
(els símbols) del pa i el vi que representen els elements bàsics de la nostra alimentació
corporal. Ho explica Sant Pau als de Corinti: <<Aquesta tradició que jo he
rebut i que us he transmès a vosaltres, ve del Senyor>>. Tot seguit Pau
els explica allò que va fer Jesús amb el pa i el vi durant el sant Sopar. Des d’aleshores són signe visible de
com ell, ressuscitat i viu per sempre,
té cura de nosaltres, ens alimenta espiritualment i ens reconforta, fins al final: <<Així, doncs, cada vegada que mengeu
aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada