La sortida de l’esclavitud, del pecat, de la mala consciència, de la
tebiesa, d’una vida esbiaixada o mediocre, no és mai iniciativa de l’home. Per
dolenteria, per comoditat, per por, per manca de llum, per impotència radical.
La iniciativa la pren sempre el Senyor. El Senyor digué a Moisès:<<Jo sóc
el Déu del teu pare, Déu d’Abraham, D’Isaac. i de Jacob (...) He vist les penes
del meu poble al país d’Egipte, (...)
baixaré, doncs, a alliberar-lo del poder dels egipcis i a fer-lo pujar d’aquell
país cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel.>>
Tanmateix un canvi espectacular i positiu, iniciat a dut a terme pel mateix
Déu.
Encara, a l’home, que
empès per Déu, ha iniciat la sortida d’una situació deplorable, li pot passar
com a molts israelites pel desert: enyorar els temps d’esclavatge (les olles de
carn i de ceba a Egipte): <<La gran majoria no foren agradables a
Déu ja que quedaren estesos pel desert.>>
Jesús, però ens
manifestà fins on arriba la paciència de Déu i la seva voluntat de dur a terme
l’alliberament iniciat. El vinyater diu a l’amo de la vinya: << Mira, fa
tres anys que vinc a cercar fruit d’aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la
d’una vegada. Ell li contesta: deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i
la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant.>> Tallar la figuera (avortar el procés d’alliberament) seria la opció
extrema mai no desitjada. Tampoc duta a terme per Déu.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada