Marcats per una
experiència religiosa no massa correcta, s’ha instal·lat a la consciència de
molts una imatge de Déu esbiaixada: un Déu llunyà que exerceix el domini i el
poder, que es fa adorar i exigeix respecte i obediència, que mira amb recel les
nostres activitats i procura descobrir totes les nostres fallades, per tal de
tornar les coses a l’ordre amb la consegüent reparació.
Uns altres han baixat a fons dins
d’ells mateixos i han descobert una altra imatge de Déu ben diferent.. S’han
adonat que no fan falta arguments irrefutables per a creure, que Ell és present
indefugiblement en el més íntim, que és com la roca on emparar-se, la font d’on
brolla la vida, l’arrel de tot el que som i serem. Ja no ens calen mestres per
convèncer-nos, perquè l’hem descobert per nosaltres mateixos. No és ja el Déu
llunyà, sinó el Déu que està en nosaltres; no és solament el Déu dels cels,
sinó el nostre Déu. Ara coneixem que la religió està feta de fe, d’esperança i
d’amor, que el més important d’ella és el tu a tu en el més pregon del cor.
Des d’aquest estat entenem el que
diuen els profetes quan expliquen que Déu els ha parlat, que han vist Déu, que
Déu els ha enviat, que Déu ha promès... Tot això va passar de la manera més
natural i evident a l’interior dels seus cors. Entenem també Jesús quan parla
del Pare Déu que cerca amorosament el fill perdut. Tota la Bíblia, i els
Evangelis més concretament, són el llibre de la vida. Ens omple de goig anar
descobrint d’una manera al·lucinant, no unes teories o una doctrina sobre Déu,
sinó el Déu viu que acompanya amorosament el poble i es posa al seu costat per
tal de fer-lo lliure i feliç.
Hem trobat el camí per obrir-nos a Déu
i fer l’experiència de la seva presència: trencar la crosta del nostres
prejudicis perquè la veritat, la bellesa, el goig, la pau i tot allò que hi ha
de bo sota el cel pugui tenir entrada i cabuda en nosaltres.
És ara quan comencem a desitjar que
Déu ens parli directament en el silenci del cor, que ens deixi sentir la seva
presència, que ens toqui per dins, que el seu alè ens atorgui la confiança, que
el seu escalf ens faci créixer i que, tant el nostre present com el futur
trobin ple sentit en el seu acolliment amorós.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada