No parlem ara d’un espia que està a l’aguait per curiositat o per malevolència, per tal de conèixer les
trifulgues o les malifetes d’algú. Parlem del sentinella, que és el vigilant
ben intencionat; preocupat primer d’ell mateix, que ha d’evitar adormir-se o
distreure’s de la seva atenció constant; i després, d’algú o alguns altres a qui protegeix, per
avisar-los de qualsevol perill i evitar que els caigui a sobre algun mal o
alguna desgràcia. << El Senyor digué a Ezequiel: “Fill d’home, t’he fet
sentinella perquè vetllis sobre el poble d’Israel>>.
Els sentinelles, a
l’Església, són els pastors; des del Papa fins a l’últim rector de parròquia.
Déu commina a Ezequiel, dient: <<Si jo amenaço el pecador amb la mort, i
tu no li dius res i no l’adverteixes que s’aparti del camí del mal, ell morirà
per culpa seva, però jo et faré
responsable de la seva sang>>. Sentint aquestes paraules ¿encara hi haurà
algú que s’estranyi que el Papa, els Bisbes i els altres predicador adverteixin
al món dels crims que s’estan cometent avui? També els cristians laics poden i
deuen advertir amb caritat i prudència els altres col·legues, que erren en la
seva vida moral i marxen per camins de perdició.
I tot això, per amor a
l’altre. Sant Pau escriu: <<Germans, no quedeu a deure res a ningú, (ni
el servei de l’avís fratern). L’únic deure vostre ha de ser el d’estimar-vos
els uns als altres. Qui estima els altres, ha complert la llei>>. Si estimem la nostra salut
espiritual, és lògic que estimem també la de l’altre, fins acomplir el deure,
si s’escau, d’avisar-lo quan creiem que va errat, perquè Jesús ens diu:
<<Estima els altres com a tu mateix>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada