Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 7 de setembre del 2015

A l’hora de la prova (Durant l’any – 24)

           Més que no pas cercar positivament el sofriment, com ajut per avançar en el camí ascètic de vida cristiana, allò que ens fa forts i ens manté preparats per a la gran prova, és un entrenament constant en l’acceptació  del dolor i els ensurts ordinaris. L’acompliment generós del deure de cada dia en els avatars del nostre estat de vida, tant en les relacions familiars, laborals i socials, com en la nostra intimitat personal, aporten suficient càrrega de sofriment i d’esforç, com per disposar-nos a l’acceptació de la gran prova i per a governar-la positivament en el moment en que  aquella aparegui. Més si vivim tot això en el Senyor i amb ell.
            És el cas del profeta Isaïes. Diu: <<El Senyor m’ha parlat a cau d’orella i  no m’he resistit ni m’he fet enrera: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrencaven la barba;  no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades>>. La fortalesa del profeta no és una improvisació, sinó que denota una preparació llarga en l’acceptació positiva dels entrebancs de la vida. Sempre a la presència de Déu, i comptant amb ell. Per això diu: <<Els Senyor m’ajuda: per això no em dono per vençut (...) Tinc al meu costat el jutge que em declara innocent>.

         El cas paradigmàtic, però, i eminent d’aquest capteniment el trobem en la persona de Jesús. Durant tota la seva vida s’ha abraçat amb la pobresa, el cansament, la pregària constant, la incomprensió de molts, l’aversió i l’enemistat declarada d’altres. Ell ha viscut tot aquest procés en íntima comunió amb el Pare. Tot en vistes a la gran prova final. Des d’aquesta situació instrueix les seus deixebles, dient-los: <<El fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà>>. A Pere, i segurament temé als altres deixebles, els semblà una situació inacceptable. Per això, <<Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es gira, renyà Pere davant els deixebles i li digué: “Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu sinó com els homes>>. Acaba Jesús assenyalant el programa per als seus seguidors: <<Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’Evangeli, la salvarà>>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada