Déu ha acompanyat la creació fent-la
evolucionar de la matèria a la vida, i de la vida cap a la intel·ligència.
Llavors, no ha deixat que l’ésser
intel·ligent s’aturés; ans al contrari, l’ha acompanyat i l’acompanya encara cap al seu interior perquè evolucioni
en coneixement. En el coneixement de sí mateix, de tota l’obra de la creació i,
per damunt de tot, en el coneixement de Déu. El destí de l’home és d’arribar a
conèixer Déu del tot -fins allà o n’és
capaç- quan sigui el moment de “veure’l cara a cara”.
Avui
celebrem el misteri de la Santíssima Trinitat que, en la revelació antiga, el
poble hebreu no havia arribat a conèixer. Al poble escollit Déu li revelà només
la seva Unitat: <<Reconeix avui que el Senyor és l’únic Déu: ni dalt al
cel ni aquí baix a la terra no n’hi ha d’altre; recorda-ho sempre en el teu
cor>>. I aquell poble pregava dient: <<Tenim posada l’esperança en
el Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix>>, sense plantejar-se
res més enllà, com és ara, sobre la naturalesa trinitària de Déu.
Amb la vinguda del
Messies la revelació sobre el misteri de si mateix, que Déu fa a l’home, s’amplia essencialment:
Jesús es presenta com el Fill enviat, es refereix al Pare constantment i es
comporta filialment amb Déu de manera habitual i pública. Amb la mateixa claredat,
Jesús revela als seus íntims l’existència de l’Esperit de Déu, l’Esperit Sant, que
els serà donat perquè els instrueixi, els consoli, i sigui garantia d’èxit en
la llur futura missió. En la darrera aparició,
abans de pujar-se’n al cel, el manament de Jesús als apòstols és concret
i estricte: <<Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del
Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i en senyeu-los a guardar tot el que jo us
he manat>>. Queda assentada la
revelació del misteri més pregon de Déu que, amb una sola naturalesa divina, es
manifesta en tres persones: coneixent, estimant i obrant.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada