Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 30 de novembre del 2015

Ara mateix ( Advent -2.)

           Al temps que ens toca viure, pocs estan contents amb el que passa: l’economia està en crisi, la pobresa d’amples franges de la societat avança a passos de gegant, la justícia -en el millor dels casos- ens deixa perplexes; alguns dels docents es dediquen a l’adoctrinament dels alumnes en la pròpia ideologia preferida, en comptes d’educar imparcialment; la sanitat universal i gratuïta es veu amenaçada i l’estat del benestar trontolla per tot arreu. La llista es faria massa llarga si ens entretinguéssim a considerar els problemes familiars, com separacions, infants poc atesos, avis a les residències, etc. I  no parlem del món de la política, sovint immers en una corrupció vergonyosa.
            Què passa? La nostra societat (globalment) fa anys que ha abdicat dels valors tradicionals, ha girat l’esquena a Déu i ha emprès un camí nou on, el que compta, és l’enriquiment a qualsevol preu, prima l’egoisme més refinat i es cerca irresistiblement el plaer dels sentits. S’ha arraconat la moral i s’ha substituït per la pròpia conveniència: el que m’agrada o m’afavoreix passa per bo; el que no, ho tinc per dolent. ¿Què se n’ha fet d’aquella consciència delicada de  molts dels nostres pares i avis que els feia sentir responsables dels seus actes, que per res del  món haurien fet mal a d’altres, haurien faltat a la seva paraula, o haurien menyspreat les lleis de Déu o de l’Església?
            Sembla, doncs, imprescindible que hi ha d’haver un canvi. L’Advent ens convida a canviar i a confiar. A no cercar la salvació en els béns temporals, ni en les diverses opcions polítiques, ni en cap mitjà temporal solament, sinó tornant a mirar Déu i el seu Enviat i confiant-hi de debò. Diu el profeta Baruch: <Déu conduirà Israel, ple d’alegria, a la llum de la seva glòria, amb aquella bondat i aquell amor que li són propis>. Israel, avui, és tot el món, abatut sota les seves misèries.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada