Al temps que ens toca viure, pocs estan contents amb el que passa:
l’economia està en crisi, la pobresa d’amples franges de la societat avança a
passos de gegant, la justícia -en el millor dels casos- ens deixa perplexes;
alguns dels docents es dediquen a l’adoctrinament dels alumnes en la pròpia
ideologia preferida, en comptes d’educar imparcialment; la sanitat universal i
gratuïta es veu amenaçada i l’estat del benestar trontolla per tot arreu. La
llista es faria massa llarga si ens entretinguéssim a considerar els problemes
familiars, com separacions, infants poc atesos, avis a les residències, etc.
I no parlem del món de la política,
sovint immers en una corrupció vergonyosa.
Què passa? La nostra
societat (globalment) fa anys que ha abdicat dels valors tradicionals, ha girat
l’esquena a Déu i ha emprès un camí nou on, el que compta, és l’enriquiment a
qualsevol preu, prima l’egoisme més refinat i es cerca irresistiblement el
plaer dels sentits. S’ha arraconat la moral i s’ha substituït per la pròpia
conveniència: el que m’agrada o m’afavoreix passa per bo; el que no, ho tinc
per dolent. ¿Què se n’ha fet d’aquella consciència delicada de molts dels nostres pares i avis que els feia
sentir responsables dels seus actes, que per res del món haurien fet mal a d’altres, haurien
faltat a la seva paraula, o haurien menyspreat les lleis de Déu o de
l’Església?
Sembla, doncs,
imprescindible que hi ha d’haver un canvi. L’Advent ens convida a canviar i a
confiar. A no cercar la salvació en els béns temporals, ni en les diverses
opcions polítiques, ni en cap mitjà temporal solament, sinó tornant a mirar Déu
i el seu Enviat i confiant-hi de debò. Diu
el profeta Baruch: <Déu conduirà Israel, ple d’alegria, a la llum de la seva
glòria, amb aquella bondat i aquell amor que li són propis>. Israel, avui,
és tot el món, abatut sota les seves misèries.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada