Ningú no li pren la vida a Jesús. És ell qui la dóna voluntàriament:
<< Jo dono la vida per les ovelles>> (Jn. 10, 15). Així i tot, tots
patim l’angoixa de la responsabilitat personal per causa dels nostres pecats:
<<Ell, per les nostres faltes, moria malferit, fet pols per les nostres
culpes, complia la pena que ens torna la pau, i les seves ferides ens
curaven>>.
Les persones que el
van denunciar, aquell que el va condemnar i els qui el torturaren i l’executaren,
no foren sinó els representants visibles del misteri d’iniquitat del qual tots
formem part. I ell, que s’ha fet solidari en tot amb la humanitat, assumeix en
la seva persona les conseqüències nefastes del mal que hem comès tots els
humans, i presenta al Pare la reparació que nosaltres hem defugit. Jesús
representa ara una humanitat convertida, penedida i reparadora. <<Quan
era maltractat, ell s’humiliava i no obria la boca; com els anyells portats a
matar, o les ovelles mentre les esquilen>>.
La seva generositat serà altament
recompensada: <<Mireu, el meu servent prosperarà, s’elevarà i serà posat
mol amunt. (...) Quan haurà donat la vida per expiar les culpes, veurà una
descendència, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon
terme. Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum>>. Gràcies al do incondicional del seu amor,
tots els qui creiem en ell, ens unim al seu projecte salvador i seguim el seu
camí, també veiem la llum.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada