Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 29 de gener del 2018

70. Nadal

            Sempre m’ha fascinat l’olor nova, acabada d’estrenar. Recordo la flaire de les primeres violetes i la del saüquer esclatat en flor, com l’aroma de la taronja que el pare havia portat de la vila, mentre la pelava cerimoniosament davant els meus àvids ulls. Recordo el perfum de l’herba fresca acabada de dallar i la fragància de la llet al temps de munyir-la. A l’escola es feia present una sèrie d’olors el dia de començar el curs, com la dels llibres i llibretes nous i la del tinter estrenat, al moment d’obrir-lo, o la del llapis, en acabar de fer-hi punta. Fragàncies totes capaces de despertar un sentiment net, positiu, ple de promeses. Tota novetat porta en si quelcom de màgic i estimulant. Així era igualment l’olor de les espardenyes de cànem noves o la del suèter de llana que la mare m’havia tricotat per estrenar-lo el dia de Nadal.
            Justament és aquí on volia anar a parar. Quan arriba Nadal, tinc necessitat d’aturar-me a flairar la sentor de la novetat, com quan passo davant el taller de fusteria, per ensumar l’olor resinosa del tauló de pi, que l’operari està treballant.
            Nadal allibera un sentiment de novetat irreprimible: per l’Infant, pels àngels, pels pastors i el rabadà. També per la novetat dels comportament humans, pels rostres amb somriure renovat, per les paraules dolces del bon auguri, que cadascú palesa als seus semblants. Sembla com si, per Nadal tot tornés a començar, passant olímpicament de tot allò que ha revestit de senectut els nostres cors, i com si estrenéssim una llibreta nova, on tot el que hi escriurem tindrà la brillantor d’una novetat radiant.
            Tenim tota la raó, perquè el Nadal bíblic va ser un començament, on es gira full al Testament  del temor i al temps de les promeses, per obrir de bat a bat el segon temps: el del compliment d’allò promès i de l’esperança definitiva. Fou gràcies a la manifestació de l’amor de Déu sense condicions, en la persona de Jesús i en la revelació del seu designi de salvació universal, que començà la segona etapa de la Història de la salvació. En Jesús ha tingut lloc la segona creació, ha aparegut l’home nou que, seguint l’estela per ell assenyalada, es pot realitzar plenament en el món i fer via triomfal en vers l’acompliment transcendent.
            Res de tan negatiu no li podria passar a l’home d’avui com, girar l’esquena al designi de salut que representa Jesús, pensar que ell tot sol, amb el seu enginy i força, pot crear en aquesta terra un paradís, sense necessitat de respondre a la urgència de perviure més enllà del temps i de l’espai coneguts. Tot i això, encetat ja el tercer mil·leni, ressonen murmuris alarmants d’una desviació molt generalitzada que, si no hi ha correcció a temps, llevarà a la humanitat tota esperança de novetat transcendent i la sumirà en la decrepitud més desoladora. Gràcies a Déu, la reacció correctora es comença a moure amb força en diferents estrats de la societat, entre gent de totes les condicions i de totes les edats que, mirant amb fe Jesús, tornen a fer  nou a la terra el vell himne dels àngels a Betlem: Glòria a Déu a dalt del cel, i  a la terra pau als homes que estima el Senyor.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada