Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 2 de desembre del 2013

El líder (ad. 2)

             Napoleó, Hitler, Stalin, Castro...Han estat líders històrics. Tots ells han arruïnat els països respectius i han propiciat la divisió i l’odi entre partidaris i detractors. Són pàgines negres de la història. Tot i  això, els pobles segueixen reclamant líders i les persones individuals també els desitgen: algú que passi al davant, que infongui confiança, que sigui model, que asseguri el benestar present i futur. El ramat vol un pastor. Què passa, doncs? Com s’explica l’estrepitós fracàs dels líders?
            ¿Per què no anem al llibre d’Isaïes (11.1 – 10) ? El líder que Déu havia promès seria així: <<L’Esperit del Senyor hi reposarà: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de valentia, esperit de coneixement i de pietat (...).No judicarà per les aparences ni decidirà pel que senti dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb raó a favor dels pobres del país. S’armarà de justícia la cintura, se cenyirà de lleialtat>>. ¿Veuran mai els segles un líder com l’anunciat per Isaïes?. El veuran. Es dirà Jesús de Natzaret.
            Un dia, a la sinagoga del mateix Natzaret, Jesús va llegir en públic un fragment molt semblant del mateix profeta i afegí: <<Avui s’han complert entre vosaltres aquestes paraules de l’Escriptura>>. I en una altra ocasió va afirmar: <<El Fill de l’home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir>>. San Pau, pel seu compte, escriu: <<Accepteu-vos els uns als altres com el Crist us ha acceptat (...) Vull dir que Crist es posà al servei del poble jueu>>. ¿Quin altre líder coneixeu que –de fet- hagi vingut a servir, a posar-se desinteressadament al servei, a fer justícia amb saviesa i amb imparcialitat total?¿ Per què no el prenem ja, en el fons del cor, com l’únic líder en qui creure i esperar?

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada