Globalment, la història de la humanitat no és
bonica. El bé innegable que la recorre de cap a cap esdevé enfosquit, quasi
eclipsat pel odis, les guerres, la depredació sistemàtica, l’abassagament, la
reducció a l’esclavitud, els holocausts, la corrupció generalitzada. Els
poderosos de la política, de les empreses gegants, de la banca s’engreixen amb
la sang del poble. Les religions, en els moments nombrosos de radicalisme total,
han manipulat –algunes manipulen encara- la bona fe dels creients i, de vegades,
han emprat, en nom de Déu, una inconfessable violència, sota el vel de la
integritat de la fe. De fet, la història de la humanitat s’ha escrit al marge
de la transcendència –com si tot comencés, es desenvolupés i acabés a la terra-
i no hi hagués cap Ésser Suprem de qui
ve tot i cap a qui s’encamina tot, sota la seva amorosa mirada. Penso que el
petit percentatge dels qui, des dels
orígens i fins ara, ja han viscut una civilització de l’amor, és el qui ha
donat viabilitat i sentit a tota la humanitat; com la sal dóna sabor als
aliments insípids.
El
llibre del Deuteronomi intenta orientar el poble d’Israel vers la civilització
de la fe i de l’amor, quan diu: <<Escolta, Israel: el Senyor és el nostre
Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot
l’ànima, amb totes les forces>>. Aquest és el principi bàsic per a una
civilització reeixida i feliç, vàlida per a tot el globus i per a tots els
pobles de la terra fins a la fi. Les pseudo democràcies que patim, pensen
eradicar la corrupció i la injustícia canviant el signe dels seus governants.
Però, allò màxim que aconsegueixen és un canvi de color i de signe de la
injustícia i la corrupció, que els nous governants seguiran practicant amb
noves mesures, potser encara més punyents. La raó és evident: no tenim persones
convertides a la veritat total i a l’amor universal que puguin governar les
nacions i aquelles, que sí que hi són, no tenen possibilitats d’accedir al
poder.
Jesús,
que és l’exponent màxim i sobrenatural de la civilització de l’amor, va
completar el missatge del llibre del Deuteronomi que ens convida a l’amor a
Déu, amb un segon manament: <<Estima els altres com a tu mateix. No hi ha
cap altre manament més gran que aquests>>. Amb el compliment fidel d’aquests dos manaments s’establiria en el món
el Regne de Déu.<<Regne de veritat i de vida, de justícia, d’amor i de
pau>>. Al mestre de la llei que parla amb Jesús, i que ha entès perfectament aquesta doctrina, Jesús li
diu: <<No ets lluny del Regne de Déu>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada