El profeta Isaies descriu una paràbola preciosa: <<El meu estimat
tenia una vinya. (...) La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps. (...) ¿Què podia fer per ella
que no hagi fet? ¿Per què em dóna raïms agres quan jo n’esperava bon raïm?
(...)La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia
preferit>>. El poble d’Israel –exceptuant els Patriarques, els Profetes,
els Jutges, alguns Reis i un petit grup
del poble ras- van resultar una vinya borda i estèril, perquè es van prostituir
als deus pagans i a tota mena de disbauxes i d’injustícies. Resultat:
<<La deixaré abandonada>>.
Jesús reprèn la
paràbola d’Isaïes, incloent-hi passat, present i futur: <<Quan s’acostava
el temps de verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits. Aquells
vinyaters els van agafar, els van pegar, i a alguns els van matar.
<<Finalment els envià el seu Fill, pensant que, al menys el Fill el
respectarien. << Però ells, en veure’l, es digueren: ”matem-lo i ens quedarem l’heretat”. (...) Quan torni
l’amo de la vinya, ¿què farà amb aquells vinyaters? (...) Per això us dic que
el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà
fructificar>>.
La nova vinya del Senyor és
l’Església i cadascú de nosaltres els ceps. Ell espera que donem bon raïm, tot
fent nostre l’ensenyament de Sant Pau: <<Germans, interesseu-vos per tot
allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós
i digne d’elogi>>. L’Església, globalment considerada, i molts dels seus
fidels també, donen fruits de vida eterna i de caritat humana, però molts
altres dels batejats segueixen les petjades dels idòlatres d’Israel. ¿És per això, potser, que l’Església
floreix esplèndidament en alguns llocs, mentre es redueix dràsticament en
alguns altres? ¿Com portem cadascú de nosaltres el conreu del cep de la nostra
vida interior, dins la vinya de l’Església?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada