Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimarts, 12 d’agost del 2014

Que tots siguin u (Durant l’any – 20)

            La unitat ve de Déu, Unitat en la Trinitat <<Un sol Senyor, (...) Un sol Déu i Pare. (...) Cridats a formar un sol cos en un sol Esperit: <<Que tots siguin u, com  tu, Pare, estàs en mi i jo en tu>>. La diversitat ve de la naturalesa múltiple i també esplèndida, en la unitat còsmica. Les diferències hostils i exclusives les creem nosaltres: races, ètnies, llengües, cultures, religions, nacionalismes.
             La Història de la salvació és unionista i unificadora. Escoltem Isaies: <<Els estrangers que s’han adherit al Senyor, que es posen al seu servei per amor del seu nom i volen ser els seus servidors els deixaré entrar a la muntanya sagrada i celebrar les seves festes en la meva casa d’oració, (...) perquè tots els pobles anomenaran el meu temple casa d’oració>>. Sant Pau es dedica intensament a evangelitzar els gentils, <<esperant que els jueus, que són del meu llinatge, n’estaran gelosos i podré salvar-ne alguns>>. Ell aspira a fer dels dos pobles –jueu i grec- un de sol, el poble de Déu.
            I la gran lliçó del Mestre, quan es retirà a la regió de Tir i de Sidó: <<Sortí d’allà una dona cananea cridant: <<Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada>>. Ella no és hebrea. Jesús li diu: <<Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel (..) No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells>>. Jesús vol introduir el concepte nou de la unitat i la salvació universal, i ha d’anar amb precaució, atesos els espectadors, i espera la reacció tenaç de la dona, que li contesta: <<És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula del amos. (...) Dona, quina fe que tens (li respongué). Que sigui com tu vols>>. Jesús ho deixa ben clar: no es tracta de la procedència, ni de la ètnia, ni de la tradició religiosa, sinó de la disposició del cor. Totes les bones voluntats entren a formar part del Regne del cel.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada