Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 12 de gener del 2015

Encontre personal ( Durant l’any -2- )

           Una veritable vida religiosa -més concretament  la cristiana- no consisteix pas a seguir fidelment una ideologia o a sentir-se una persona d’arrels cristianes, ni en confessar uns dogmes concrets. Tot això es dóna per suposat, encara que pertany més aviat a l’àmbit cultural. Allò que fa una persona religiosa de debò és la consciència de l’encontre personal amb Algú, amb Déu. Una mena d’experiència d’ésser mirat, de sentir-se acompanyat, escoltat, estimat i acollit per Déu; al temps que hom s’obre de bon grat a la mirada, a l’amor i a l’acollida divina de la qual és conscient. És l’experiència d’un encontre que tendeix a la unió per amor.
            En l’Antic Testament són freqüents aquells encontres, des de Moisès fins al darrer dels profetes. Avui ens fixarem, però, en Samuel, un adolescent que <<Encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat>>. El seu mestre, Elí, li ensenyà de reconèixer la veu del Senyor: <<Si et torna a cridar, digues-li: ”Parleu Senyor que el vostre servent us escolta>>. Així ho féu ell, i el Senyor se li va comunicar i el prengué per profeta: <<Samuel es va fer gran. El Senyor l‘afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies>>.

            El paradigma, però, d’aquests encontres el trobem en el Nou Testament. A l’Evangeli d’avui se’ns narra l’encontre amb Jesús de dos deixebles de Joan: <<En veure que el seguien (Jesús) els preguntà: “¿Què voleu?” Ells li digueren: “¿on us allotgeu?”. Jesús els respon: “Veniu i ho veureu”. Ells hi anaren i es quedaren amb ell aquell dia>>. L’efecte fou immediat. Andreu, un dels dos, trobà el seu germà, Simó, <<i li digué: “Hem trobat el Messies, que vol dir l’Ungit>>. Tots coneixem l’encontre brusc quasi violent de Pau de Tars amb Jesús ressuscitat, camí de Damasc, i les seves conseqüències; com també les experiències dels místics en les seves vides contemplatives, o les de la Mare Teresa, que tocava la carn de Crist en el cos dels leprosos i dels moribunds. Finalment, és de capdal importància recordar que la fe de l’Església és fonamenta del tot en els encontres de les dones i dels deixebles amb Jesús ressuscitat.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada