¿Qui no ha topat un dia o altre amb el fracàs? Un dels més
esgarrifosos: l’infant que ha estat concebut i, per obra d’una mà violenta, veu
interrompuda la seva vida. Però ni ha d’altres:
hi ha qui es veu traït en el seu amor (la gran desfeta actual de matrimonis i
de gent aparellada).Alguns es senten colpits per un càncer o per un accident al
bell mig de la maduresa de la vida. N’hi
ha que fracassen en els estudis, en els negocis, en el treball que és el
seu mitjà de vida.
Jesús va experimentar
el fracàs en la seva vida com qualsevol altre o pitjor: <<Jesús de
Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar, fent-lo clavar a la creu per
mans d’homes sense llei>>, (diuen els Fets dels Apòstols). Els deixebles
d’Emaús representen el paradigma d’un fracàs. << Nosaltres esperàvem que
ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies>.
Els apòstols i tots els deixebles de Jesús mastegaren aquells tres dies el
regust del fracàs i del ridícul: Aquell Jesús que <<s’havia revelat com
un profeta poderós en obres i paraules davant Déu i el poble>>, fou engolit pel fracàs més estrepitós:
<<Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren
perquè fos condemnat a mort i
crucificat>>.
En el pla de Déu, el
fracàs no és pas la darrera paraula. És un tràmit dolorós dins d’un projecte
esperançador i triomfant: <<Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de
cap manera no podia retenir-lo captiu>> (Fets dels Apòstols). Els
deixebles d’Emaús convidaren a sopar i a hostatjar-se el seu company de viatge,
desconegut. Quan Jesús partí el pa i els el donà, <<se’ls obriren els
ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. Llavors mateix s’alçaren de taula
i se’n tornaren a Jerusalem>>. La primera carta de Sant Pere explica els
beneficis per a nosaltres del fracàs passat de Jesús: <<Penseu que heu estat rescatats de la manera
absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares (...) amb una sang
preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada