Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 31 d’agost del 2015

Com una nova creació (Durant l’any – 23)

           Una humanitat desorientada, sense cap horitzó d’esperança, abatuda sota la pròpia degradació moral, tenia necessitat urgent d’una renovació a fons. El profeta Isaïes,  coneixedor privilegiat de l’estat deplorable del seu poble, i en general de tots els pobles en aquella època, encoratja tothom amb l’anunci d’una nova realitat que Déu, el Creador, està a punt de realitzar com si fos una nova creació. Diu així el profeta referint-se a  l’era messiànica: <<No tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. (...) Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig>>.
            Amb la vinguda del Messies tingué lloc la inauguració de la nova era anunciada pel profeta. Des d’aleshores han transcorregut més de vint segles, i per a incomptables humans s’és feta realitat la novetat anunciada per Isaïes. Aquells que han acollit el Messies, han cregut en el seu missatge i han maldat per fer-se seguidors seus, deixant-se seduir pel bé i detestant tot mal, han esdevingut una nova generació, un poble nou que viu una realitat plena de sentit, en un horitzó d’esperança, com fills de Déu convidats a una vida per sempre. Sant Jaume ho expressa així: <<¿No sabeu que Déu ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha preparat als qui l’estimen?>>.

            A la nostra generació, però, encara hi ha una immensa gentada que es manté sorda a la novetat que ens va portar Jesús, que és la veu de Déu; immensa gentada que segueix essent muda, fins al punt de no saber lloar Déu ni de donar-li gràcies. La   novetat que porta Jesús al món, fet i dit, com una nova creació per a la humanitat, és oferta a éssers lliures, i és eficaç únicament en aquells que voluntàriament l’accepten, com es desprèn del passatge evangèlic de Sant Marc: <<Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanen que li imposi les mans.  Jesús se  l’endugué i li digué: “Efatha, que vol dir obre’t”. A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament>>. Tan de bo a nosaltres ens pasés espiritualment una cosa semblant!

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada