Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dissabte, 11 de març del 2017

19. De la fe a la visió

        En el Raconent d’avui, quasi em  limitaré a transcriure el pensament de Sant Gregori el Gran en una Homilia sobre el Bon Pastor. En ella, el Sant descriu els passos del veritable contemplatiu: el coneixement, la contemplació o visió, la troballa dels pasturatges i la glòria celestial.
      El primer pas és el coneixement: “Examineu si el coneixeu, examineu si coneixeu la llum de la veritat. Si la coneixeu, us dic, no per la fe, sinó per l’amor; si la coneixeu, us repeteixo, no pel fet que creieu, sinó per les vostres obres”. Quan Jesús diu: “Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, i dono la vida per les ovelles”, és com si digués: “La caritat que em fa morir per les ovelles és la mateixa caritat per la qual demostro com estimo el Pare”.
      El segon pas és la contemplació: Jesús diu: “Els qui entrin passant per mi, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges”. El Sant comenta: “Entraran per la fe, sortiran de la fe a la visió, de la creença a la contemplació, i trobaran pasturatges en el convit etern”.
      I aquest ja és el tercer pas: els pasturatges. Diu Sant Gregori: ”Les ovelles d’ell troben pasturatges perquè tot el qui el segueix amb cor senzill és nodrit amb l’aliment de les prades eternes. ¿Quins són els pasturatges d’aquestes ovelles sinó el goig etern d’un paradís sempre hubèrrim? Perquè el pasturatge dels elegits és el rostre sempre present de Déu, que quan és contemplat amb nitidesa assacia ja per sempre la nostra ment amb el menjar de la vida”.
      L’exhortació final del Sant és el darrer pas que ens acosta a la visió celestial. Ho diu d’aquesta manera: “Encenguem la nostra ànima, germans, que la nostra fe s’escalfi en el que ha cregut, que s’enardeixin els nostres desigs per les coses del cel: estimar-les ja és adreçar-nos-hi”.
            El Sant acaba amb una advertència ben necessària: “Que no ens sedueixi l’afalac de la prosperitat, perquè és un caminant neci aquell que veu, durant el seu camí, prats delitosos i s’oblida d’allà on volia anar”.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada