Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 8 de juny del 2015

Els camins del Senyor (Durant l’any -11)

           A la nostra manera de veure, la presència de Déu en els afers humans, la seva interacció en la Història, la seva pedagogia en el procés de la salvació, pateixen d’una lentitud exasperant i d’una prudència excessiva. Ara mateix, al segle XXI, encara que la Bona notícia ja ha arribat a tots els racons del món, el percentatge de cristians es redueix, degut al creixement demogràfic. I, amb ocasió dels grans desastres que pateix la humanitat, com l’Holocaust o les catàstrofes naturals, el silenci clamorós (al menys aparent) de Déu, posa a prova, fins i tot, la seva existència, perquè ¿com ha pogut permetre uns horrors que serien inimaginables, si no haguessin passat?
            Els camins del Senyor són tan diferents dels nostres com el dia de la nit. Diu Ezequiel: <<Jo prendré un esqueix del brot que corona el cedre, (...) i el plantaré visiblement en una muntanya ben alta. (...) Estendrà les seves branques, donarà fruit, i  es farà un cedre magnífic>>.L’obra de Déu en la seva creació s’adapta a les lleis per ell mateix establertes, en segueix fidelment el ritme programat, i ho anivella tot: <<Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts, asseco els arbres verds i faig reverdir els secs. Jo sóc els Senyor, qui ho he dit i qui  ho faré>>. Tot el procés té lloc, des de Déu, fora dels temps i de l’espai, en el marc de l’eternitat.

            La reflexió de Sant Pau als de Corint sembla anar en aquesta direcció, quan diu: <<Sabem que mentre vivim en el cos, vivim com emigrants lluny del Senyor, ja que no podem fer altra cosa sinó creure, sense veure’l; però ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos, per anar a viure  amb el Senyor>>. A la nostra vida de fills en el Regne, sembrada en la fe i en la caritat, li <<passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues>>. ¿Com pensem sinó, que  feia Déu la seva obra en els milions de jueus, fills seus, amuntegats als camps de concentració, tot esperant el seu holocaust als forns crematoris?

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada