La mort és un esdeveniment natural, fora dels casos d’accident o de
mort per violència. Algunes morts són més naturals que d’altres: quan es dóna
com final de procés, cap a la vellesa, com colofó d’una vida llarga. Per a
moltes cultures, ja des de l’antiguitat, la mort és un fet sagrat, que té que
veure amb el sentit d’una vida honesta o depravada i amb l’anhel de
transcendència, inscrit a l’interior dels cors. Tot i això, la mort és un
esdeveniment colpidor i dolorós a causa de la separació definitiva.
En la mort de cadascú
de nosaltres hi està implicat Déu, autor
de la llei que la regula. Per altra part, és el moment de l’encontre personal i
directe entre creatura i Creador. És el moment en què Déu vol substituir una
vida temporal per una altra d’eterna, una vida carnal i terrenal per altra
d’espiritual i celestial. Parlem de substitució d’una vida per una altra, o del canvi d'una dimensió de vida a una altra dimensió, perquè <<Déu és Déu de vius i no de morts>>.
L’Escriptura conté
passatges palesos de com Déu disposa com vol de la vida i de la mort. Elies,
home de Déu, << Prengué dels braços de la mare (el fill mort), el pujà a
l’habitació de dalt, on ell vivia i cridà al Senyor: (...) Déu meu: feu, si us
plau, que l’ànima d’aquest noi torni dintre d’ell. (...) El Senyor escoltà el
crit d’Elies: l’ànima del noi tornà dintre d’ell>>. I el cas de Naín:
<<Quan s’acostaven a l’entrada del poble
es trobà que duien a enterrar un mort. (...) El Senyor s’acostà al
fèretre i li posà la mà al damunt. (...) Digué: “Jove, aixeca’t”. El mort es
posà assegut i començà a parlar. I el Senyor el donà a la seva mare>>. Res de definitiu no podrà la mort amb
nosaltres si ens trobem amb Jesús i ell es troba amb nosaltres
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada