Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 30 de maig del 2016

La mort (durant l’any – 10 )

           La mort és un esdeveniment natural, fora dels casos d’accident o de mort per violència. Algunes morts són més naturals que d’altres: quan es dóna com final de procés, cap a la vellesa, com colofó d’una vida llarga. Per a moltes cultures, ja des de l’antiguitat, la mort és un fet sagrat, que té que veure amb el sentit d’una vida honesta o depravada i amb l’anhel de transcendència, inscrit a l’interior dels cors. Tot i això, la mort és un esdeveniment colpidor i dolorós a causa de la separació definitiva.
            En la mort de cadascú de nosaltres  hi està implicat Déu, autor de la llei que la regula. Per altra part, és el moment de l’encontre personal i directe entre creatura i Creador. És el moment en què Déu vol substituir una vida temporal per una altra d’eterna, una vida carnal i terrenal per altra d’espiritual i celestial. Parlem de substitució d’una vida per una altra, o del canvi d'una dimensió de vida a una altra dimensió, perquè <<Déu és Déu de vius i no de morts>>.

            L’Escriptura conté passatges palesos de com Déu disposa com vol de la vida i de la mort. Elies, home de Déu, << Prengué dels braços de la mare (el fill mort), el pujà a l’habitació de dalt, on ell vivia i cridà al Senyor: (...) Déu meu: feu, si us plau, que l’ànima d’aquest noi torni dintre d’ell. (...) El Senyor escoltà el crit d’Elies: l’ànima del noi tornà dintre d’ell>>. I el cas de Naín: <<Quan s’acostaven a l’entrada del poble  es trobà que duien a  enterrar un mort. (...) El Senyor s’acostà al fèretre i li posà la mà al damunt. (...) Digué: “Jove, aixeca’t”. El mort es posà assegut i començà a parlar. I el Senyor el donà a la seva mare>>. Res de definitiu no podrà la mort amb nosaltres si ens trobem amb Jesús i ell es troba amb nosaltres

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada