Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimarts, 11 de juliol del 2017

47. La importància de respirar

       Angnus Young, conegut com el Rockero Heavy, en una entrevista de fa uns anys, explica haver rebut del seu pare un principi realment important, que no va entendre al seu moment, sinó més tard, a la maduresa. El principi deia així. <Els diners i la fama no són tan importants com el respirar. No t’oblidis d’això: el que és essencial succeeix, i tota la resta és prescindible>.
      En llegir-ho vaig pensar que, en tan poques paraules, s’hi conté tota una filosofia de vida i un itinerari espiritual evangèlic, semblant a l’espiritualitat de Sant Joan de la Creu i de Santa Teresa de Lisieux. Dit altrament: Hi ha una sola cosa necessària, que ens és donada graciosament com l’aire que respirem, i tota la resta és prescindible. En llenguatge de Sant Joan de la Creu, sona així: <No quieras contentarte con menos que Dios>. Un pensament que, de tan elemental i de sentit comú, ningú no se n’adona; ben al contrari, tothom hi viu d’esquena. Probablement mai ningú no ens ha comentat aquest pensament en el sentit de l’opció més vàlida, més segura i exultant per a la nostra vida: no acontentar-se amb menys que Déu.
      Contràriament, una observació superficial ens dóna a entendre que molta gent es deleix pel diner i per l’anomenada, mentre que pocs malden  per respirar adequadament i menys encara s’adonen que ho fan, ni se senten cofois i agraïts per poder-ho fer. Tan sols, potser, aquells que respiren penosament.
      L’essencial succeeix i és de franc, com ho és el funcionament regular i complex de les funcions del nostre cos i l’equilibri pregon del nostre esperit; com ho és la bellesa relaxant que prové de la natura; com ho és la joia de viure ara, aquí i amb la companyonia d’aquestes persones; com ho és, per damunt de tot, la gratuïtat de la presència amorosa de Déu.
      El mot respirar es deu haver d’entendre en el sentit de la cobertura justa de les necessitats, com quan anomenem el pa per significar el sosteniment bàsic de l’alimentació.  En aquest sentit la tristesa ens colpeja i ens cau la cara de vergonya, si comparem la nostra situació amb els indigents de la terra. Per culpa de la borratxera de diners i de fama del món ric; per aferrar-se aquest món a les coses prescindibles, els altres pobles no poden respirar. Els nostres excessos són la corda que els ofega.
      Per desconèixer aquesta filosofia o per voler-la ignorar, tota la humanitat viu desproveïda de felicitat. Una part, per defecte i l’altra, per excés. L’excés produeix  massa ventilació i totes les altres “masses” que hom vulgui afegir-hi, com serien l’estrès, l’insomni, l’avorriment, els embussos circulatoris. Tot per massa. I, com causa principal, per molt mala consciència. Mala consciència i felicitat no són compatibles; com tampoc ho és aquesta darrera amb la manca d’aire i haver-lo d’ansiejar com un asmàtic.



Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada