Consciències adormides (Advent – 1)

           És un fenomen massa generalitzat l’ensopiment de moltes consciències. Podríem parlar, potser i tot, de consciències anestesiades, pel que fa a la percepció clara de la presència de Déu al món. ¿No es tracta realment d’un procés posat en acció per alguns poders fàctics que, per mitjà d’una informació intencionadament falsa, intenta substituir Déu per unes promeses de felicitat fraudulentes, i així, endormiscar el poble i sotmetre’l gratuïtament a voluntat dels hipnotitzadors?  Diu Isaies: <<No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es recolzi en vós en desvetllar-se>>.
Caldria que ens espaviléssim, que no ens deixéssim segrestar la llibertat ni la capacitat de pensar pel nostre compte, i de discernir per nosaltres mateixos on es troba la veritat ontològica; per poder destriar la felicitat veritable d’aquella que ens és oferta ara mateix i a baix preu, però que acaba en amarg desencís. Altrament, el resultat és prou penós, com diu Isaies: <<Ens marcim tots nosaltres com la fulla caiguda i les nostres culpes se’ns en porten com el vent>>.
La bona pedagogia d’Advent ens en dona la solució: <<Estigueu atents, vetlleu>>. Atenció i vigilància, amb obertura constant als designis de Déu: <<Senyor, ¿per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin en no creure en vós? (...) Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu>>. El desig constant de la presència de Déu, i l’obertura de cor a la seva vinguda, acaba en l’enriquiment espiritual que constata S. Pau en els cristians de Corint: <<Beneeixo Déu per la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula  i de coneixement>>.

Imprimir article