Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 14 de setembre del 2015

Una presència pertorbadora? (Durant l’any – 25)

           ¿No és veritat que correm el perill d’ensopir-nos i d’acomodar-nos peresosament en un estil de vida mediocre? ¿No ens adonem que el nostre pensar no s’actualitza ni és renova com convindria i que, sovint, vivim de conviccions i principis caducs que pensem que ens justifiquen, però que no aporten res per a una vida esplendorosa? ¿No ens adonem que, a voltes, el nostre tarannà i, fins i tot, la nostra vida moral, pacten amb un ritme tediós que intentem justificar amb allò de la feblesa humana?
            Quan aquest és el nostre estat habitual, la presència d’algú que porta una novetat intel·lectual o alguna possibilitat nova, amb nous horitzons en vistes a millorar el ritme i la qualitat de la nostra vida, ens desconcerta i ens fa nosa. No acostumem a valorar i a estimar algú que, per la seva clarividència o pel seu capteniment exemplar, ens desperta del nostre ensopiment. En una situació semblant, el poble d’Israel solia rebutjar la presència dels profetes, com ho hem llegit al llibre de la Saviesa: <<Els malvats deien: “posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la llei i que no som fidels a l’educació rebuda>>.

            Una tradició de rebuig dels profetes portà al poble hebreu a rebutjar també el Messies. Jesús, que anunciava una doctrina nova , i que parlava com mai ningú no ho havia fet; ell que en el  seu capteniment era un exemple viu per al compromís de l’home amb Déu i per a la relació mútua entre els humans; ell que vivia per al bé i la veritat, mai no fou oficialment acceptat, sinó rebutjat i perseguit. Per això: <<Instruïa els seus deixebles dient-los: “El Fill de l’home serà entregat, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies>>.Aquella terrible perspectiva, lluny d’afeblir el seu compromís, l’enforteix i ho traspassa als deixebles: <<Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: “Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots>>. ¿Com és rebut avui Jesús en els estament públics, en les comunitats humanes i en les llars d’arreu del món? ¿Serà perquè ens fa nosa  la seva integritat, en tant que dóna relleu a la falsedat, la ofuscació, la immoralitat i la disbauxa dels nostres temps?

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada