La saviesa és el coneixement intuïtiu i directe de persones, coses i
esdeveniments, això com del significat de cada ésser, pel que fa al ”tot
global” i respecte del subjecte que les contempla. Si se’n pot dir autèntica
saviesa és alliberadora, positiva i exultant. El pensament, quan encotilla la ment i encongeix l’esperit, no és saviesa,
no porta a la veritat i al bé, sinó a la confusió i a l’empobriment espiritual.
¿Com podem defugir el perill d’una comprensió desviada i fal·laç, allunyada de
la veritat, que acaba en l’estrangulació de la llibertat i dóna a un camí sense
sortida ni sentit?
Si de debò tenim set de
l’aigua de la vida hem d’anar a pouar-la al lloc on és, és a dir, al cor de
nosaltres mateixos i de totes les coses. És el cor de totes les coses el que
està connectat amb l’Oceà infinit de l’aigua de la vida: la veritat i el bé.
Massa sovint, per mandra o per manca d’orientació, ens quedem a la superfície
de tot o ens acontentem fent nostres mandrosament les conclusions mentals a què
altres, mancats també de saviesa i enamorats de llur raonament discursiu, han
arribat amb penes i treballs. Per justificar la nostra poltroneria i
tranquil·litzar la pròpia consciència, d’aquelles conclusions manllevades en
diem doctrina segura, la fem nostra i mirem d’adaptar-hi la vida. Així ens
establim sedentàriament en la recerca de l’aigua de la vida i desistim de
tastar la seva frescor sempre nova, i de cercar-ne el brollador.
Benaurat aquell qui no en té
prou amb els coneixements rebuts d’altri ni amb les descobertes pròpies; que es
manté assedegat de veritat i de vida, de llum i de sentit. Benaurat, encara, si
sap veure amb mirada nova tots els éssers i persones que ja havia vist ahir,
sense esgotar-ne el contingut de veritat i de vida, que encara li manca i ells
contenen. Benaurat, finalment, si és capaç d’acollir el missatge que li arriba
de tota creatura sense apropiar-se de cap d’elles, d’estimar-les totes sense
abandonar-se a res, de mantenir la llibertat per compartir amb tota la creació
l’admiració i el goig per la Veritat i la Vida, pel corrent diví que circula
per tots nosaltres unint misteriosament el destí de tota la creació.
És evident que res de tot això
no es pot fer sense una acurada atenció lliure de racionalisme, i sense el fre
d’una imaginació incontrolada i superficial; ni tampoc, sense una actitud
amorosa i humil. L’accés directe a la Veritat i la Vida, més que un procés de
recerca, -com el d’aquell que excava frenèticament en busca d’un tresor- és un
estat d’exposició, semblant a la quietud receptora d’una càmera fotogràfica,
preparada per enregistrar l’objectiu, en
el moment i les condicions oportunes.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada