Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 22 de maig del 2017

37. L’aigua de la vida

      La saviesa és el coneixement intuïtiu i directe de persones, coses i esdeveniments, això com del significat de cada ésser, pel que fa al ”tot global” i respecte del subjecte que les contempla. Si se’n pot dir autèntica saviesa és alliberadora, positiva i exultant. El pensament, quan encotilla  la ment i encongeix l’esperit, no és saviesa, no porta a la veritat i al bé, sinó a la confusió i a l’empobriment espiritual. ¿Com podem defugir el perill d’una comprensió desviada i fal·laç, allunyada de la veritat, que acaba en l’estrangulació de la llibertat i dóna a un camí sense sortida ni sentit?
      Si de debò tenim set de l’aigua de la vida hem d’anar a pouar-la al lloc on és, és a dir, al cor de nosaltres mateixos i de totes les coses. És el cor de totes les coses el que està connectat amb l’Oceà infinit de l’aigua de la vida: la veritat i el bé. Massa sovint, per mandra o per manca d’orientació, ens quedem a la superfície de tot o ens acontentem fent nostres mandrosament les conclusions mentals a què altres, mancats també de saviesa i enamorats de llur raonament discursiu, han arribat amb penes i treballs. Per justificar la nostra poltroneria i tranquil·litzar la pròpia consciència, d’aquelles conclusions manllevades en diem doctrina segura, la fem nostra i mirem d’adaptar-hi la vida. Així ens establim sedentàriament en la recerca de l’aigua de la vida i desistim de tastar la seva frescor sempre nova, i de cercar-ne el brollador.
      Benaurat aquell qui no en té prou amb els coneixements rebuts d’altri ni amb les descobertes pròpies; que es manté assedegat de veritat i de vida, de llum i de sentit. Benaurat, encara, si sap veure amb mirada nova tots els éssers i persones que ja havia vist ahir, sense esgotar-ne el contingut de veritat i de vida, que encara li manca i ells contenen. Benaurat, finalment, si és capaç d’acollir el missatge que li arriba de tota creatura sense apropiar-se de cap d’elles, d’estimar-les totes sense abandonar-se a res, de mantenir la llibertat per compartir amb tota la creació l’admiració i el goig per la Veritat i la Vida, pel corrent diví que circula per tots nosaltres unint misteriosament el destí de tota la creació.
      És evident que res de tot això no es pot fer sense una acurada atenció lliure de racionalisme, i sense el fre d’una imaginació incontrolada i superficial; ni tampoc, sense una actitud amorosa i humil. L’accés directe a la Veritat i la Vida, més que un procés de recerca, -com el d’aquell que excava frenèticament en busca d’un tresor- és un estat d’exposició, semblant a la quietud receptora d’una càmera fotogràfica, preparada  per enregistrar l’objectiu, en el moment i  les condicions oportunes.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada