La nit. La nit de la societat,
que ha implantat la cultura de la mort: <<El poble que avançava a les
fosques>>. La nit de les consciències que han foragitat el concepte de
pecat, a qui tot els està bé i pretenen justificar les barbaritats més cruels.
La nit de les ments que s’han buidat de la llum de la fe. La nit de la cobdícia
que n’ha enfonsat molts al pou de la
corrupció i el lladronici. La nit dels cors que fa que alguns confonguin l’amor amb la cobejança dels sentits. La nit de la voluntat
amb la qual molts volen tapiar la veritat per donar pas a les pròpies fantasies
i al error.
Per obra de Déu
s’esvaeix la tenebra i s’obre pas a la llum:<<El poble que avançava a les
fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós (...)Ens ha
nascut un noi, ens ha estat donat un fill>>. Aquell Noi, aquell Fill, una
vegada adult, va dir: << Jo sóc la llum del món>>. El salmista diu:
<<El cel se n’alegra, la terra hi fa festa>> I sant Pau:
<<S’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya a abandonar la impietat
i els designis mundans>>.
La vida humana es pot
reconduir, perquè el qui ha vingut
<<Tenia en ell la Vida, i la Vida era la llum dels homes. La llum
resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la>>. Només
cal el reconeixement i l’acollida del qui ve: <<Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fill de Déu>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada