Algú pot accedir a la reialesa per herència o també per conquesta d’un
regne. En el cas de Jesucrist Rei, convergeixen ambdues causes. La primera:
<<Ja eres príncep el dia que vas néixer. (...) Des del principi jo t’he
engendrat>>. Així, doncs, Jesucrist rep per herència el Regne de Déu. En
segon lloc, Jesucrist es constituït Rei per conquesta, en la seva lluita contra
el regne del mal: <<L’Anyell que ha estat immolat és digne de rebre tot
poder, riquesa, saviesa, força i honor. Que li sigui donada la glòria i el
poder pels segles dels segles>>.
El Regne de Jesús no
és d’aquest món, però s’engendra i es gesta en aquest món: <<Jo mateix
buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. (...) Jo mateix faré pasturar
les meves ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l’oracle del Senyor
Déu>>.Amb això Jesús ens diu que ell és un Rei servidor dels seus
súbdits, un rei amb dedicació plena, un rei pastor; que ell és el fundador d’un
nou Regne, fins aleshores desconegut a la terra: <<Regne de veritat i de
vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia d’amor i de pau>>.
La justícia del seu regnat es farà
evident al final del recorregut: <<El Senyor Déu us diu això: “Judicaré
entre l’un i l’altre, moltons i cabrits>>. Ho trobem més escenificat a
l’Evangeli de Mateu: <<Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder,
(...) s’asseurà al seu tron gloriós i es
reuniran d’avant d’ell tots els pobles>>. Serà el moment de dictar sentència. A uns:
<<Veniu (...) preneu possessió del Regne. (...) Tot allò que fèieu a
cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi>>. A
uns altres els dirà: <<Lluny de mi maleïts. (...) To allò que deixàveu de
fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi. (...) A la fi, (...) com a coronament de tot,
posarà el Regne en mans de Déu, el Pare (...) Així Déu serà tot en tots>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada