Coneixer algú en profunditat és una tasca quasi impossible, perquè la
intimitat personal és un món immens. Per més contactes que hàgim tingut amb una
persona i per més que ens sembla conèixer-la bé, un imprevist qualsevol o bé
una reacció inesperada ens fa adonar que el coneixement que teníem d’aquella
persona (els pares, un fill, un amic, l’espòs o l’esposa) no passava d’ésser
superficial. ¿Què podem esperar, doncs, si aquella persona és Jesús?
La gent dels seu temps
sospitava moltes coses sobre la identitat de Jesús i, en general, en tenia un
coneixement superficial, insuficient i, en molts casos, equivocat. Jesús, que
volia arribar a una comunió íntima d’amor amb els seus, els pregunta: <<I
vosaltres, qui dieu que sóc?. Pere li
respongué: El Messies, l’Ungit de Déu.>>: Podríem dir que Jesús respirà a
fons quan sentí aquella resposta i aclarí tot seguit que aquell coneixement era
una revelació del seu Pare.
Des d’aleshores, nosaltres sabem que
Jesús té una relació amb Déu única en la història i un encàrrec del Pare,
respecte a nosaltres, sense parió: Déu que s’havia revelat als pares per mitjà
dels profetes, ara sens revela en la persona del Fill i ens fa entendre amb
claredat el seu amor immens i el seu projecte de salvació. Per mitjà de Jesús
podem accedir ara a entendre el veritable sentit de l’amor de Déu al homes, com
ho entenia el salmista quan va escriure: <<L’amor que em teniu val més que
la vida>>. I també: <<Sóc
feliç sota les vostres ales. La meva ànima s’ha enamorat de Vós>>
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada