El llibre dels Fets dels Apòstols, de Sant
Lluc, que llegim en aquesta temps litúrgic, va ser escrit probablement poc després
de l’any 70. En ell es dóna per feta l’eclosió i la consolidació de les
primeres comunitats cristianes. No deixa de cridar l’atenció i de meravellar,
fins i tot, que en menys de mig segle, contant amb una dotzena de predicadors
rústecs i amb uns migrats mitjans de comunicació, una nova religió basada en el
Fill de Déu rebutjat pels estaments religiosos d’Israel, després crucificat i
finalment ressuscitat, s’hagués estès pràcticament per tot l’Imperi romà,
posant en entredit els valors d’aquell i el seu invencible poder. Els
Emperadors romans van veure en el cristianisme un enemic pacífic formidable a
qui calia suprimir.
Les noves comunitats havien fet el miracle de
canviar per dintre els seus adeptes i de capgirar l’estil de vida dels
ciutadans romans convertits. Els creients en Crist posaven cura en captenir-se
com els millors ciutadans, però ja no cercaven el poder, els honors ni el
diner, sinó l’amor que els unia entre ells i amb el Crist. Llegim als Fets:
<<La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima i ningú d’ells no parlava de les coses que
posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú>>.
Sense menysprear les lleis de l’Imperi,
s’havien convertit a una ètica nova que es basava en l’amor a Déu per mitjà del
Fill i al proïsme com a germà, i a un pregon
sentit de comunitat que tenia la seva esperança en el més enllà. El seu
lema devia ser, més o menys: <<La
nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món>.
Els
batejats d’avui, les noves comunitats, hem perdut l’atractiu d’aquells
cristians primers, i no hi ha comparació possible. Una bona part de nosaltres
ha tornat als terrenals valors del ciutadans de l’Imperi: el poder, la vanitat,
el diner, l’hedonisme més refinat, la reducció de les nostres esperances al
benestar temporal i la pèrdua de la pertinença al Déu dels nostres pares, al
Déu per qui Jesús va morir i per qui va ser realment ressuscitat. Ja no es pot afirmar de nosaltres,
generalment parlant: <<Tots els creients eren molt ben vistos per la
gent>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada