Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 27 d’abril del 2015

La doctrina, o la persona? ( T. Pasqual – 5)

           El fonament inamovible de la vida cristiana no és una doctrina, sinó una persona. La doctrina, navega una mica en el món de l’abstracció i desemboca en principis morals, externs a  nosaltres, que tenen aspecte de murs o al menys de carrerons estrets amb l’intent de condicionar, fins i tot de reduir, la nostra llibertat. La persona, per contra, amb qui ens trobem, té el do de la proximitat, de la comprensió i de l’afecte, i  ens obre a  confiar en nosaltres mateixos. No és el mateix tenir coneixement, encara que sigui acurat, de les ensenyances del Mestre de Natzaret, que trobar-se personalment amb ell. El resultat és infinitament diferent.
            No hi ha dubte que a Saule, intel·lectual de l’època i eminent en doctrina religiosa, li havia arribat el ressò persistent de les ensenyances de Jesús, així com de la seva vida coherent i dels miracles. Res d’això no l’havia pogut convèncer. Va fer falta l’encontre personal per convertir Saule en Pau: <<¿Saule, Saule, per què em persegueixes? ¿Qui sou, Senyor? Sóc Jesús de Natzaret a qui  tu persegueixes>>. A partir d’aquest fet Pau és una persona nova i es convertirà en l’amic inseparable de Jesús, a qui anunciarà per tot el món conegut i es jugarà per ell la vida cada dia.
            L’encontre personal en el seguiment de l’Evangeli i en la nostra vida interior és presentat com a prioritari i fonamental en el Nou Testament. Llegim a la primera carta de Sant Joan: <<El  seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist (encontre personal per la fe), i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat. (encontre personal entre creients,en vistes al cos  místic)>>. I, a l’Evangeli del mateix Joan escoltem: <<Estigueu en  mi i jo en vosaltres (encontre íntim i prolongat de comunió). ...Jo sóc el cep, i vosaltres les sarments (encontre, formant unitat de vida i d’ésser)... Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit (unitat d’intencions i de resultats, en el pla salvífic universal de Déu)>>. Sant Pau arriba dir: <<Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi>>, (encontre on Jesús assumeix la persona de l’amic, per fer-lo encara més íntim i quasi igual a sí mateix: mística unió)
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada