Tota la tradició del poble d’Israel havia esperat un Messies Rei, que el conduiria
amb saviesa, justícia i poder, cap a la seva plenitud, com a poble escollit
entre les nacions. Era una consciència de possessió, una mica excloent, del
futur Messies. Seria el Messies
d’Israel: <<Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum, i sobre
teu clareja com l’albada la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen
la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions>>
Amb
tot, el profeta Isaies ja preveu que la resplendor del Rei Messies serà tal,
que arribarà a despertar la curiositat i l’interès dels pobles, fins i tot,
llunyans: <<Els pobles s’acosten a
la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada>>. La seva
visió profètica s’eixampla en el temps i es concreta en els fets, quan preveu
això: <<Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots
venen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor>>.
La profecia d’Isaies
acaba bellament actualitzada en la narració de Sant Mateu: <<Vingueren
d’orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: “¿On és el rei dels
jueus que acaba de néixer?” (...) Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen
amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li presentaren el seu
homenatge>>. Jesús, doncs, ja no
era el Messies d’Israel exclusivament, sinó també dels pobles estrangers. Era
aquest el misteri secret que, segons Sant Pau, <<els homes no havien conegut en les generacions
passades: (...) Que, des d’ara, per
l’Evangeli, tots els pobles, en
Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i
comparteixen la mateixa promesa>>
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada