Entenem per Apocalpsi la revelació dels
esdeveniments que tindran lloc al final dels temps i del món. Aquelles
profecies bíbliques es troben principalment en el Llibre del profeta Daniel i,
encara d’una forma més contundent, en l’Apocalipsi de Sant Joan. Són profecies
de molt difícil interpretació, que no
comentarem. Ens acontentarem amb una breu reflexió sobre el mini apocalipsi del
final individual del nostre temps i de la nostra vida: quan s’ensorrarà la
nostra salut, la nostra autonomia, la nostra qualitat de vida; i quan apareixeran, potser, els
fantasmes de la soledat, del desemparo i
de la mort. ¿Com podrem viure positivament i amb esperança aquella situació?
La
dita de Daniel pot aplicar-se a la nostra fi personal: <<Però en aquell
moment serà salvat el teu poble, tots els qui estaran inscrits en el llibre.
(...) Els justos resplendiran com la llum del firmament, els qui hauran conduït
el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre més>>. Quan
arribi la nostra hora ens caldrà i ens bastarà ésser contats en el nombre dels
justos i, per tant, estar inscrits en el llibre de la vida. Segons aquests
pensaments, el resultat feliç de la nostra fi com a vivents en el cos, no
s’improvisarà de sobte, sinó que esclatarà com resultat natural d’haver maldat
per assolir en la nostra vida la veritat, el bé, la justícia i l’amor.
L’Evangeli
de Marc ens ha tramès avui el pensament de Jesús respecte de la fi del món.
Jesús digué als seus deixebles: <<Després d’aquelles desgràcies, el sol
s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i
els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors vindrà el Fill de l’home
entre els núvols amb gran poder i majestat>>. Ell vindrà a buscar
l’equilibri en la creació i en cadascuna de les criatures. Tot serà posat al
seu lloc. Els justos fruiran de la seva recompensa i els malvats seran
ignorats: <<Mentrestant enviarà els seus àngels per reunir els seus
elegits, que vindran de tots quatre vents, des de l’extrem més llunyà de la
terra i del cel>>. El cel nou i la terra nova estan predestinats
exclusivament per als qui han optat pel camí del bé i l’han seguit. Sembla que en aquell moment tindrà lloc
l’avaluació universal i final, encara
que creiem que cada just hi tindrà accés d’avançada, des del primer
moment de la seva apocalipsi personal. No entenem ben bé com serà tot, però
sabem que tot es complirà tal com Jesús ho anuncià; <<El cel i la terra
passaran, però les meves paraules no passaran>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada