Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 26 de maig del 2014

La meta ( Ascensió del Senyor)

            ¿Quina meta ens proposem? Alguns l’han fixat arran de terra o per dessota de les teulades. Per a ells la terra ho és tot, raó per la qual no pretenen volar més alt, ni tan sols volen escalar les altituds de la  pròpia vida humana. No intenten alliberar-se de les càrregues feixugues de les servituds pròpies de la carn, i s’avenen amb l’estretor de mires que comporta el temps. Són com arbres que envelleixen i moren deixant les seves despulles a mercè de la intempèrie, que acabarà corrompent-los sense compassió. Per a ells no hi ha ascensió; només “qui dia passa, any empeny”, arrossegant-se penosament damunt la rutina que proporciona l’espai i el temps.
            Altres, aixequen la mirada a l’horitzó i endevinen possibilitats de traspassar el límits aparents de la condició humana, desprenent-se de farcells inútils que afeixuguen el seu itinerari. Ells fan com els escaladors que deixen darrera seu els plaers i la comoditat de la plana, per pujar muntanya amunt i poder-ho mirar tot des de les altures. És l’ascensió cristiana, començada ací a la terra, que catapulta cap a les altures del cel. Com Jesús, que havia viscut, sense cap aferrament, com pelegrí, sempre a punt d’emprendre la seva Ascensió.

            Simbòlicament, <<els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat>>, perquè aprenguessin el camí que els caldria seguir, per arribar lliures de tota càrrega que el impedís aixecar-se, quan arribaria la seva hora  de pujar al Pare: <<Sense bossa ni sarró>>. Que sigui també el nostre itinerari viure en la llibertat de fills de Déu, que ens vindrà de la pobresa de l’esperit. Llavors ens sentirem lliure i lleugers per emprendre la sortida

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada