Un lloc de d’aixopluc i d’acollida enmig del desert del món, és la
família. No hi ha cap altre vincle tan estret, tan dolç i tan benefactor com la família. Està
garantit per la sang, per l’empatia, per la unitat de projecte, per l’amor
gratuït, per... El bé o el mal d’un membre és el bé o el mal de tots. Diu sant
Lluc: <<Fill, ¿per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo
et buscàvem amb ànsia>>.La família endinsa les seves arrels en la
naturalesa humana i, ningú, mai, no podrà canviar aquesta situació.
La maldat dels homes,
en els nostres temps, sota pretext de llibertat (llibertinatge), ha posat en
crisi aquest prodigi de la naturalesa: parelles de fet sense compromís real,
unions homosexuals, divorcis a la carta, unions temporals “ad experimentum”....
Resultat: desintegració de la societat, vides amargades i decebudes, fills
sense punts ferms de referència i
entristits perquè no venen de
pares que s’estimin mútuament, ni que els estimin com a fruit de llur amor. Han
vingut al món casualment, nascuts d’una parella d’egoistes, que s’estimen només
ells mateixos i els seus capricis superficials.
<<Després d’això (Jesús) baixà
amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests
records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es
guanyava el favor de Déu i dels homes>>. És així com els fills esdevenen homes i dones que mereixen el favor de
Déu i dels homes. Són els fills entenimentats, que esdevenen l’orgull del pare
i de la mare, al temps que el salari de la fidelitat de la parella i del
treball amb esforç i joia, per aconseguir l’èxit espiritual i físic dels seus
fills.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada