Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 5 de maig del 2014

La porta ( Temps Pasqual - 4 )

        << Jo sóc la porta>>. No hi ha una altra alternativa. Només per Jesús es pot entrar al corral de les ovelles. Només per ell es pot ingressar en la comunitat, per fer camí amb ell cap al Pare, per a participar del  seu Regne. Ho diu ben clar l’Evangeli de Joan: <<El qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler>>. Tots, pastor i ovelles, entren per la mateixa porta. També llegim en un altre indret que no hi ha altre nom, fora del de Jesús, pel que puguem ser salvats.
            La raó profunda d’aquest fet la trobem en la missió que el Pare li ha encomanat. <<Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: << Aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies (que vol dir Salvador)>>.Fins a la vinguda de Jesús no hi havia pastor ni porta al corral. Ho explica Pere a la seva primera carta: <<Tots vosaltres anàveu errants com un ramat que es dispersa, però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià>>.
            Jesús és la porta i és el pastor. Ell entra el primer, el qui convoca les ovelles (la comunitat dels creients). Ell és qui inicia el camí del Regne i passa davant, tot convidant a seguir-lo tots aquells que vulguin: << El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles, (...) i les ovelles reconeixen la seva veu>>. El ramat es posa a seguir-lo amorosament i en cull el fruit del bon tracte, de la llibertat personal i del millor nodriment: << Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir>>.

Imprimir article
Publicado por en
Etiquetas:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)