Llegim a Isaies:
<<Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per
al nostre Déu>>. Sí, perquè al desert no hi ha ruta per a ningú, i a l’estepa –tot a l’ample- tampoc hi ha camí.
El desert i l’estepa, per a Déu, és el nostre món. Ací hi ha ruta i camí per a
moltes ideologies estèrils, que no condueixen enlloc més que a la frustració de
l’home actual, però són escassos i quasi invisibles els camins i les rutes per
a Déu, perquè l’alè de Déu arribi a tots. El
nostre món necessita urgentment l’arribada del missatger que anuncia la
Bona Nova: <<Digues a les viles de Judà: “Aquí teniu el vostre Déu. El
Senyor arriba amb poder (...) Vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el
seu braç. (...) Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom
alhora>>.
Aquest fenomen s’esdevingué
històricament amb la vinguda del Messies, però les cruïlles de tants camins
torçuts i la cridòria de llurs promotors han destarotat la gent, que ja no és capaç d’escoltar la profecia:
<<Jo envio davant teu el meu missatger perquè prepari el camí. (...)Obriu
una ruta al Senyor>>. Ara passa a l’inrevés del que passà quan Joan
Baptista preparava el camí per al Senyor: <<Anaven a trobar-lo de tot
arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem. (...) Confessaven els seus
pecats i es feien batejar per ell. Joan
els deia: “Després de mi ve el qui és
més poderós que jo>>.
¿Com es farà realitat ara aquella
dita de Sant Pere: << No vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a
convertir-se? L’Esperit Sant treballa
silenciosament entre nosaltres, i molts
es deixen conduir per ell, també silenciosament, i es conten entre els qui
segueixen la recomanació de Sant Pere, quan
diu: <<Penseu com heu
de viure, amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. (...)
Estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i
irreprensibles>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada