Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dijous, 23 de febrer del 2017

17. La paraula de Déu, font de vida

         Tots els místics cristians han begut a la font de la paraula de Déu. Cal només fullejar Sant Joan de la Creu per adonar-se com fonamenta tota la seva doctrina amb textos de la Sagrada Escriptura, molt especialment atenent-nos al Cántico Espiritual, que és, tot ell, una glosa insuperable del llibre bíblic Càntic dels Càntics. Això mateix ho podríem dir de tots els escriptors d’espiritualitat i mística.
      Tots ells constaten que la paraula de Déu és una font de vida tan meravellosa que mai no la podem exhaurir; tal com el qui beu d’una deu abundosa, on sempre hi restarà moltíssima més aigua de la que beurà. Ens passa sovint que, recitant un salm o rellegint un fragment qualsevol de la paraula de Déu, se’ns encén una llum i ens colpeix o ens acarona un sentit nou que mai no havíem entès, per més vegades que l’haguéssim llegit. Perquè la paraula de Déu s’acomoda a la nostra manera de percebre i al moment concret del nostre creixement espiritual. És que, com diu Sant Efrem: “El Senyor ha pintat de molts colors la seva paraula perquè tothom que l’aprengui vegi en ella el que més li plau”.
     Tant li plau la paraula de Déu i els seus decrets a qui els contempla pausadament i amb atenció que el Salmista exclama, ple de goig: “Quina dolçor les teves promeses! Les trobo, quan en parlo,  més dolces que la mel (...) La teva paraula fa llum als meus passos, és la claror que m’il·lumina el camí”.
      Parlo de contemplar la paraula de Déu perquè a aquesta no si val  llegir-la simplement, com fem amb molts escrits. Cal abeurar-s’hi, paladejar la veritat, contagiar-se de la seva esplendor, del seu sabor diví. És necessari aturar-se en allò que agrada, que crida l’atenció, per tal que, com la neu i la pluja, no se’n torni sense haver donat el seu fruit.
            Deixeu-me acabar amb unes boniques paraules de sant Efrem: “Que la font triomfi sobre la teva set i no pas la set sobre la font, perquè si la teva set se satisfà i la font no s’esgota, quan tornis a estar assedegat podràs beure altra vegada. (...)El que per la teva incapacitat no pots rebre en una hora, ho podràs rebre en altres, si perseveres”.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada