¿ No heu desitjat mai veure Déu? Seria fabulós. S’acomplirien els desigs
de molta gent, si poguessin veure Déu; però, és impossible. Moltes religions
han descrit poèticament la visió de Déu o s’han suggestionat amb aparicions
simbòliques de la divinitat o d’éssers espirituals. Aquell desig en el
subconscient de l’home és féu evident en el comentari d’un ateu com Gagarin
que, després de viatjar per l’espai –fou el primer astronauta- comentà amb superbiós atreviment, que Déu no
existia, perquè rondant per l’espai no l’havia vist. A Déu no l’ha vist mai
ningú. Ni Moisès, ni Abraham, ni sant
Joan Evangelista, ni tan sols Maria, la Mare de Jesús; tot i que ell habita en
el cor mateix de tots els éssers i els contempla, com l’artista contempla fascinat
la seva obra.
Hi ha una manera, però, de
veure la resplendor de l’Ésser diví, com veiem clarament la lluminària solar
després de pondre’s a l’horitzó; quan no veiem l’astre, però sí la seva llum,
fins que es fa nit. Qui vulgui veure la llum divina ha de girar l’esguard vers
el seu interior i el de tots els éssers, vers aquell mirall –el cor de totes
les coses- on Déu contempla tots i cadascun dels éssers i els dóna existència,
vida i sentit. Per la presència del Déu invisible, aquell nucli es torna com un
mirall on es reflecteix la presència de la resplendor divina, que hom pot veure
perfectament; i és quan, sense veure Déu, veiem la resplendor de la seva
presència. D’alguna manera s’assembla, aquest fenomen, a l’experiència de veure
en la lluna la resplendor de la presència solar, sense que es vegi el sol
mateix.
Aquest fet constitueix el gran
privilegi de l’home que, essent l’únic ésser capaç de percebre la llum de la
presència divina, si no hi gira l’esquena, es torna com un gran mirall
reflector d’aquella llum i il·lumina el món sencer amb tots els éssers que hi
habiten.
Seria prolix i innecessari
–perquè són fets universalment coneguts-
presentar una llista de persones històriques que, com miralls
espirituals d’altíssima definició, han fet visible a tots els esperits lliures
de prejudicis, la resplendor admirable de la presència de Déu. Que ningú no
pensi que aquest fenomen és un fet passat a la història. Hi ha actualment
persones i grups –molts també coneguts de tothom- que fan palesa la refulgència
de la llum divina al nostre món. ¿Per
què no provem d’entrar al nostre interior més pregon, per veure, no Déu mateix,
sinó la llum de la seva divina presència i ens convertim així en miralls
reflectors al nostre entorn?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada