La nostra consciència, situada en el més
pregon de nosaltres mateixos, ha d’exercir la delicada tasca de discernir i
jutjar davant la contradicció a què està sotmès el nostre jo responsable,
sotraguejat per la lluita sense treva entre el bé i el mal, entre la veritat i
l’error. El llibre del Gènesi ja avança quina serà la condició de la lluita que
haurà d’enfrontar l’home contra una part d’ell mateix. La consciència del
primer home l’acusa sense pal·liatius del primer fracàs: <<He sentit que
us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he
amagat>>. La consciència no dorm mai ni s’equivoca.
Adam
sabia prou que el seu bé consistia en no tocar el fruit prohibit, però l’altra
part d’ell, posada a prova per la invitació d’Eva i per la implicació del
maligne, va prevaler: <<L’home digué: “la dona que m’heu donat m’ha ofert
el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat”. El Senyor digué a la dona: “¿Per què
ho has fet això? Ella li respongué: “És que la serp m’ha enganyat>>.
Tant l’home com la dona intenten
justificar-se desviant la responsabilitat a tercers o a circumstàncies. Aquest
passatge descriu a la perfecció allò que ens passa sovint a nosaltres. Sabem
quina és la veritat autèntica i quin és el bé veritable, però l’altra part de
nosaltres, perplexa d’ella mateixa, i sotmesa a condicions adverses, pertorba
el discerniment i ens porta a elegir com a veritat i bé allò que, de fet, és
tot el contrari.
La lliçó d’aquesta
catequesi és prou evident: ens convé viure desperts i atents; ens cal mantenir
el nostre esperit en un estat de màxima llibertat per poder dur a terme el
discerniment seré i necessari per a no errar, i ens serà de gran ajut conrear
una voluntat ferma i valenta per poder dir NO a una molt sofisticada fal·làcia
que intenta de vendre’ns com bo i veritable quelcom falç i perniciós: <<A casa d’un guerrer valen ningú no
pot penetrar-hi per prendre-li el que té sense encadenar-lo abans; només així
li podrà saquejar la casa>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada