El Papa és anomenat pastor universal de l’Església;
el Bisbe, pastor de la seva Diòcesi, i el rector, de la seva Parròquia. És correcte, si entenem clarament
que exerceixen el seu ofici en nom i
representació de Crist. La missió del ministre pastor és la de fer visible la
presència mística de Crist enmig del seu ramat i de fer audible la seva
paraula. Per això, quan més s’assembli el seu capteniment al de Crist a la
terra, i la seva paraula més recordi la
paraula de Jesús, millor podrà el Senyor pasturar el seu ramat, fent-se
realitat ara i ací les paraules de Jesús: <<Jo reconec les meves ovelles,
i elles em reconeixen a mi>>
La
voluntat de Jesús resta evident en l’Evangeli d’avui: <<Jo sóc el bon
pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. (...) Tal com el Pare
em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em
reconeixen a mi, i dono la vida per elles>>. ¿Qui més ha donat la vida
per les ovelles? ¿Qui més, doncs, fora d’ell, podria mai ésser el bon pastor?
Els ministres que condueixen el ramat,
s’han de proposar només que aquest es trobi amb el seu Pastor. L’encontre de
cada persona amb el Pastor és l’inici de la salvació, també per a aquells que
mai no s’havien trobat amb ell: <<Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest
ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu>>.
Els
apòstols ho tenien ben clar. ¿Qui cridava la gent a creure en el Ressuscitat i
a formar part de la comunitat naixent, sinó l’Esperit de Jesús? ¿Qui donava la
força de la paraula a Pere, a Esteve, a Pau de Tars? ¿Qui obrava miracles per
mans dels apòstols? La resposta la dóna el mateix Pere en el cas del paralític:
<<Si avui ens demaneu compte
d’això que hem fet en bé d’un invàlid, i voleu saber qui l’ha posat bo,
sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home el teniu sa davant
vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada