La referència a Déu, per tal de discernir entre el bé i el mal, és el
punt de partida natural i teològic necessari per a construir una vida moral
adequada, capaç d’encarrilar un capteniment positiu, que ens condueixi a
l’equilibri psicològic i a la felicitat personal. La narració del Gènesi, que
llegim avui, ens mostra l’error d’Adam i Eva quan, per avaluar la causa del seu
pecat, no es recorden del manament rebut de Déu, sinó que s’escuden, l’un en la
dona i l’altra en la serp: <<La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit
d’aquell arbre i n’he menjat>> -
diu Adam. Eva, al seu torn, en culpa a la serp: <<És que la serp m’ha
enganyat>>.
Molts, avui, expliquen
la causa de llur vida amoral o immoral justificant-se en allò que ara es porta:
la interpretació majoritària d’una ètica del laïcisme, els costums aplaudits als
mitjans, o les vides esbiaixades de personatges públics o socialment
rellevants. Quan no apel·lant a la pròpia autonomia i en la llur llibertat
personal, com quan surten amb el “mantra” de: <<el meu cos és meu i faig
amb ell el que vull>>. Tot el que no sigui reconèixer humilment que: << He pecat per culpa
meva>>.
Maria, per contra, seguint l’estela
dels personatges eminents de l’Antic Testament bíblic, fonamenta la seva vida
moral en la comunió personal amb el Déu dels pares, fins al punt de cridar
l’atenció de l’Altíssim, a l’hora de cercar una verge digna de ser mare del
Messies esperat. La salutació de l’àngel ho explica tot: <<Déu te guard,
plena de gràcia, el Senyor és amb tu>>. La gràcia, que fa que Maria sigui Immaculada, la posa el Senyor;
la disposició que crida aquella gràcia i l’assenta en la seva ànima d’eminent
noblesa, és aportació de Maria. Cosa semblant
passaria en nosaltres, si semblant fos la nostra disposició. Si en aquest Advent
fóssim capaços de reconèixer-nos culpables de pecat i necessitats del perdó i
de la gràcia.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada