¿Què podien fer els apòstols després que Jesús els deixés sols? Ni físicament, ni des del punt de vista
intel·lectual, espiritual, sociològic o humanitari, tenien cap possibilitat de
reeixir en la immensa tasca que, després, la història constata, testimonia i
els atribueix irrefutablement..
Però Jesús els havia
assegurat que no els deixaria sols i ho acomplí: << Llavors se’ls
aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren
sobre cadascun d’ells. Tots quedaren
plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges,
tal com l’Esperit els concedia de parlar>>. Era el gran do, l’altíssim do. L’Esperi de Déu, que omple l’univers, es concentrà damunt
d’aquells homes, els capacità i els acompanyà fins a completar perfectament la
missió que Jesús els havia encomanat.
Sant Pau, als
cristians de Corint, fa extensiu el do de l’Esperit a tots els seguidors de
Jesús, perquè puguin entrar al Regne de Déu i viure en ell fins a l’esclat
final. Però deixa clar que és un regal de Déu, un do gratuït: <<Germans,
ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor (primer pas de l’entrada al
Regne) si no és per un do de l’Esperit Sant>> Llavors especifica els
carismes, els dons particulars i els miracles que els fidels rebran de
l’Esperit, en bé de tota la comunitat. Designi que continua a través dels temps
en l’Església a favor de tots els fidels i <<
consisteix a fer participar, per la gràcia de l’Esperit Sant, tots els homes en
la vida divina, com a fills seus adoptius en el seu Fill únic>>. (Catecisme
de l’Església catòlica )
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada