Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dissabte, 1 d’abril del 2017

25. Déu recòndit

      Sant Joan de la creu, en el seu Càntic Espiritual i, ací i allà, en la resta de les seves obres, ens presenta  Déu com el qui resta amagat a l’ànima, que només el pot trobar cercant-lo en la fosca de la nit espiritual. No és pas que Déu s’amagui o s’allunyi de nosaltres, sinó que la seva presència, sempre immediata, ens resta com recòndita a causa de la nostra incapacitat per a percebre-la. Ell, és tan un altre ser, està tan fora del nostre abast, que no hi ha en nosaltres cap facultat, sensitiva o espiritual, capaç de detectar-ne la presència o l’absència. En efecte, Joan de la Creu afirma que ni l’aridesa és signe de la seva absència, ni la consolació de la seva presència; no està més amagat ni més lluny, ni tampoc més a la vora o més manifest, en un cas que en l’altre.
      Així, doncs, les experiències de bàlsam interior o de desolació es deuen, o bé a la variant situació de la salut física o psíquica i a les seves manifestacions emocionals, o sinó, a l’estat de consciència, segons es trobi o no en sintonia amb la veritat i el bé. La consciència humana  té capacitat d’experimentar, en ella, la presència del bé i del mal morals i de llurs efectes, perquè són realitats que cauen en l’abast de la criatura racional, la qual cosa ens dóna una valuosa orientació: l’àmbit del bé es troba, sense cap dubte, en la direcció del BE INFINIT, la santedat de Déu.
      És el mateix Joan de la Creu qui ens desbrossa el camí per on podem obrir-nos progressivament al Déu present i consentir positivament i en llibertat la seva presència i acció en nosaltres. Aquest camí, l’únic possible, és la fe despullada de tot suport intel·lectual o sensitiu i el testimoni de la nostra consciència, quan ens confirma que caminem en direcció al Bé:
                             “En una  noche oscura,
                             con ansias en amores inflamada,
                             ¡oh dichosa vantura!           
                             sallí sin ser notada,
                             estando ya mi casa sosegada”

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada