<<L’amor ve de
Déu>>; exclusivament de Déu. Ningú més fora d’ell, encara que hom sigui
capaç d’estimar o d’ésser estimat, és amor. En les criatures l’amor és un
predicat, un adjectiu qualificatiu, un afegit que pot ser-hi o no. Per contra,
en Déu l’amor és consubstancial, definitiu, essencial. És doncs veritat que
l’amor, tot amor, ve de Déu.
Qui ha de rebre l’amor com un do que
ve de fora, de cap manera pot ser el primer d’estimar; la qual cosa fa
absolutament certa aquesta afirmació de sant Joan: <<No som nosaltres qui
ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos>>. És
evident que per poder creure aquesta afirmació ens cal alguna prova. La tenim
en el mateix Joan quan diu: <<Hem vist clarament l’amor que Déu ens té
quan ell ha enviat al món el seu Fill
únic>>.
Ara, doncs, hem de fixar la nostra
mirada en Jesús, a veure que diu i que
fa, perquè ell és la prova de l’amor que Déu ens té. I ell diu: <<Jo us
estimo tal com el Pare m’estima (...) Ja no us dic servents, perquè el servent
no sap que fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber
tot allò que he sentit del meu Pare>>. Per altra part, allò que fa Jesús és
prou conegut: estima tothom, començant pels petits, marginats i pecadors, fins
a causar escàndol en els puritans de l’època, per la seva complicitat amb els
marginats de la societat i de la religió. Tot això perquè el seu amor també ve
de Déu: <<Jo us estimo tal com el
Pare m’estima>>.
L’amor que ve Déu no és aigua
estancada, que es podreix, sinó aigua cristal·lina que segueix sense parar un
circuit vivificant, com es dedueix d’aquesta asseveració de Jesús: <<El
meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he
estimat>>.
Mireu, doncs, la bellesa de
l’itinerari vital de l’amor: tot amor surt de Déu que n‘és la Font, i passa per Jesús, el seu
enviat, que ens estima a nosaltres amb el mateix amor que rep del Pare. Si
nosaltres corresponem a l’amor rebut i ens estimem entre nosaltres, per
l’altre, l’amor torna a Déu, ja que tot amor al pròxim és amor a Déu. Més breument:
El Pare estima Jesús, el qual, al seu torn, ens estima a nosaltres; nosaltres
estimem el pròxim i, per ell, l’amor que ha vingut de Déu, torna
infal·liblement a Déu.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada